A plena nit

que comença amb les angoixes que sovint ens empresonen i ens fan patir però acaba amb la força que ens dóna allò que més ens estimem.

Ostres marc, t'agraeixo moltíssim el teu comentari al meu poema d'ombres, venint de tu, que sé que comentes poc i veient el teu gran nivell poètic ha estat un gran regal per mi , de debò

moltes gràcies i fins la propera

una abraçada ben cordial

j.
pd.- ep! que el de la foto sóc jo.... quan era jove!

Moltes gràcies pels versos que has escrit inspirats en el meu poema, Marc. Llegint-los, m'he pogut adonar que has comprès perfectament el desig de lluita i de coratge que jo pretenia exposar; t'has endinsat amb generositat dins del meu missatge.

En aquest poema teu, "A plena nit", intueixo una mena de temor vers els esdeveniments adversos que la vida et pugui presentar. Una temença a "presons" i a "angoixes" inesperades que sempre viuen al nostre voltant. Un sentiment lògic i molt humà, crec jo, perquè la inseguretat amb què hem de viure sempre és un element preocupant.. Acabes el poema, parlant de coses belles que t'ajuden a viure: la passió per l'escriptura i l'estimació a la teva dona i als teus fills. T'adones que anomenes dos dels aspectes més importants de la vida? Pots sentir-te molt orgullós del que tens, Marc, del que has aconseguit...no hi ha res més important que l'amor de la família. Felicitats per posseir-lo i enhorabona per saber-ho explicar tan bé.

Una abraçada,

Pilar

Hola Marc
gràcies per comentar el meu vers" princesa dels captaires" i així he anat a parar al teu indigent. T'expreses amb unes boniques paraules. Jo ho faig sovint massa sencill, però de moment es així com em surt. Fa temps que m'hi hauria d'haver posat. De passada he vist aquesta poesía tant trista peró que sembla plena d'esperança amb l'amor que transmets al final. Preciosa!.
Un petonàs Marta !ah i que tinguis un bon estiu!