A les teves mans

Un relat de: AVERROIS

És tan senzill parlar,
però tan difícil si tu no hi ets;
és tan fàcil estimar,
però l'amor sense tu no existeix.
Quan l'aire el meu rostre acarona,
jo estic desitjant,
que el facis tu dona,
al meu costat caminant.
És tan senzill no pensar,
però tan difícil fora del teu costat,
és tan senzill sol caminar,
però sense tu estic cansat.
I l'aigua recorda les teves mans,
dolces, fresques, formoses,
que en el meu cos vam dansant,
fines com roges roses.
I ara la distancia del temps ens separa,
però de mica en mica es va escurçant,
i oblidarem l'angoixa d'ara,
quan ens estiguem abraçant.

Comentaris

  • HOLA :)[Ofensiu]
    Maria Pilar Palau Bertran | 25-03-2006 | Valoració: 10

    ...
    "Quan l'aire el meu rostre acarona,
    jo estic desitjant,
    que el facis tu dona,
    al meu costat caminant.
    ...
    I ara la distancia del temps ens separa,
    però de mica en mica es va escurçant,
    i oblidarem l'angoixa d'ara,
    quan ens estiguem abraçant. "


    La senzillesa, la generositat, la sinceritat,
    ho fa convertir tot en un art sublim,
    que és la poesia.
    M'encanta AVERROIS com fas la poesia,
    Amb sinceritat, només començant-la a llegir m'has guanyat el cor, i durant tot el camí de la lectura, has aconseguit mantenir el mateix nivell de sensibilitat. Ets un gran poeta!
    Una abraçada i gràcies per visitar el meu relat i fer-me un comentari.

  • massa trist![Ofensiu]
    mjesus | 21-03-2006 | Valoració: 9

    veig que tens esperança, però. Un poema molt clar i senzill. Perquè sempre desitgem allò que no tenim? Massa complicats a vegades. Tot podria ser més senzill, com tu dius.

    Gràcies pels comentaris. Jo no comento gaire, però vaig llegint eh!.
    Ah! felicitats, penso que tens algun relat a la versió 2 de relats en català. oi?. Que vagi bé la presentació doncs.

    Una abraçada.

  • es pot fer[Ofensiu]
    jaumesb | 17-03-2006 | Valoració: 10

    un cel de l'espera

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

371564 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!