A les fosques

Un relat de: AVERROIS

Estic a les fosques,
el silenci m'amenaça,
idees salten pel cervell
creant imatges i records.
Encara que sent crues
son suaus com el vent,
resplendents, lluents,
com estels en la nit,
passen en un moment,
i no tornaran amb la llum,
doncs en aquell instant màgic,
totes les il·lusions,
seran realitats.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

371097 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!