A la Ribera

A la comarca de la Ribera, A València
Hi vivien dos joves adolescents.
Un, destacava per la seua tendresa
I l‘altra, per la seua gran bellesa

Dies i nits les passaven junts
Mai eren a mes de dos passes de lluny
Eren joves, estaven enamorats
Eren la vida i l'amor personificats

Vivien quasi al marge de tot
Sols volien viure el seu amor
Entre abraços i besos passaven les nits
La seua passió, reflexada als seus dits

De sobte, els seus camins es van separar
No us diré per que…no ho podríeu suportar
Sols diré que ell pregà a ella « no em deixes »
I les seues vides ja no foren les mateixes

Passaven els dies i ell continuava ferit
L'estranyava, fins i tot, quan era dormit
Mes ella no s'adonava del mal que havia fet
I ell continuava plorant…no era mes que un xiquet!

Però ella, a la seua habitació també sofria,
No era culpa d'ella, però sols sabia
Que eixe xic havia deixat marca en ella
Des de que començaren a ser parella

No ho suportava mes, volia veure'l de nou
Va córrer dies i nits, com un ferotge bou
No sabia que diria, li donava igual
Sols volia volar fins ell, com un pardal

Per fi un dia, el va veure, allí estava
Ell la va veure però no reaccionava
De sobte, corrent cap a ella, s'alçà
L'agafà dels braços, la abrasà, la besà...

No volia cap explicació, sols volia amor
I com feien, amb tendresa, la ultima tardor
Ser un ésser en dos cossos, com ho eren abans
Córrer amb ella, per la brossa, descalç...