Timidesa i allò semblant...

Ara la nit es mes fosca que mai
Perdut entre el si, el no i el no se
Estes paraules eren per aquell ball
I ara por, alegria…no se que sent

Tinc por de mi, dels meus sentiments
Por de veure't a prop, i de no fer res
Tan estrany com un any sense tardor
Per a bojos s'inventà, i així es l'amor

Però seria capaç de moure els oceans
I de viatjar tot sol de nord a sud
De creuar els continents mes grans
Per trobar-me de nou, sol amb tu

Sol, amb tu i dir-te allò que no digué
I dir allò que sentia, i allò que sent
Sentir tot allò que dius, fer-ho meu
I fer, el meu amor, per sempre teu