A la meva àvia

Hi ha els qui diuen que de la mateixa manera que quan naixem se'ns atribueixen uns trets físics, també se'ns atribueix un caràcter, una manera de ser, pensar i veure les coses determinada per a cadascú. Alguns diuen que aquesta manera de ser és la que et toca, que no pots canviar i que t'acompanyarà per la resta de la teva vida. Un tal dia com avui, vull donar-te les gràcies, iaia, per haver-me demostrat tot el contrari.

Has estat dia a dia un viu exemple de canvi personal, creixement, progrés i maduració. M'has fet veure que les persones poden canviar i crear el seu propi camí. M'has demostrat que sí, que per molt que alguns diguin, es pot canviar. M'has donat una gran lliçó de com viure i de com morir. Ets un exemple de valentia, lluita i coratge que ha quedat reflectit sempre amb el teu somriure.

Hi ha algunes cultures que entenen la vida com un arbre, el qual divideixen en tres parts. La primera és la llavor, la qual representa el nostre naixement. La segona són les arrels i el tronc, que mostren la família i els amics que fan de guia i suport a la nostra vida. Per últim hi ha les branques i les fulles. Aquesta última part canvia constantment i mostra tots els camins i les diferents decisions que anem prenent al llarg de la nostra vida.

Per molt que ja no estiguis aquí iaia, has deixat molts arbres plantats en aquest món, i que, per molt que segueixin canviant les fulles, sempre tindran una petita part de tu que estarà allà sempre.

T'estimo molt, iaia, sempre, allà on siguis.