Cercador
A DIOS ROGANDO, Y CON LOS MALLOS DANDO
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Tomàs Irigaray Lopez, i el Joan Escoda Prats, anaven a les terres d’Osca, a ‘viure’ els anomenats ‘ Mallos’ , del mot trobava a l’enciclopèdia de la Real Academia de la Lengua Española, que LIMPIA, FIJA Y DA ESPLENDOR :
mallo.
(Del lat. mallĕus).
1. m. Instrumento para desgranar a golpes la mies.
2. m. Juego en que se hacen correr por el suelo unas bolas de madera de siete a ocho centímetros de diámetro, dándoles con unos mazos de mango largo.
3. m. Terreno destinado para jugar al mallo.
La wikipedia, que no té les característiques ‘racials’ esmentades, però dona informació entenedora, diu :
La etimología más probable de la palabra «mallo» es su derivación desde el latín malleus («mazo»), por alguna similitud en la forma y proporción de esta geomorfología con mazos o martillos.
Discrepo clarament amb la tesis que diu :
La misma raíz «mal-» o «mala» se emplea en topónimos pirenaicos como Maladeta, Bachimala o Vignemale.
Mal és un mot d’origen cèltic , amb el significat muntanya; com diuen en llengua castellana , ‘lo cortés, no quita lo valiente’, i li deixarem uns exemples : Malgrat, Puigmal, Malavella, …
S’expliquen tota mena d’històries al voltant d’aquestes formacions rocoses, deixem de banda les que no tenen cap base històrica, i ens quedem – una vegada més - amb el ‘reialme’ de l’anomenada Berta d’Aragó, vídua del Rei Pere I; (Agüero, Murillo, Riglos, Marcuello, Ayerbe, Sangarrén y Callén).
![](http://1.bp.blogspot.com/-IBKjawXIchE/UBjyNT99eUI/AAAAAAAACKg/T1X2oTQ2ejU/s320/1%2Bmallos.jpg)
La caiguda demogràfica en aquestes terres ha assolit un caire dramàtic; això dissortadament no ho arreglarà el PP, que proposa mesures tant absurdes, com denominar les altres llengües que es parlen a l’Aragó, com ‘ aragonés del sur’, ‘aragonés del centro’, aragonés de la extrema derecha’, i fins ‘aragonés cleptofascista’ – que inclou els curiosos raonaments que porten a espoliar als pobres, vells , malats, treballadors, funcionaris ,... en benefici dels rics.
Si us estimeu el món i les persones que hi viuen, feu ara un turisme de proximitat, i quan puguem tenir un govern ‘honest i treballador ‘ – si això és possible – ja pensarem en sortir a l’estranger.
mallo.
(Del lat. mallĕus).
1. m. Instrumento para desgranar a golpes la mies.
2. m. Juego en que se hacen correr por el suelo unas bolas de madera de siete a ocho centímetros de diámetro, dándoles con unos mazos de mango largo.
3. m. Terreno destinado para jugar al mallo.
La wikipedia, que no té les característiques ‘racials’ esmentades, però dona informació entenedora, diu :
La etimología más probable de la palabra «mallo» es su derivación desde el latín malleus («mazo»), por alguna similitud en la forma y proporción de esta geomorfología con mazos o martillos.
Discrepo clarament amb la tesis que diu :
La misma raíz «mal-» o «mala» se emplea en topónimos pirenaicos como Maladeta, Bachimala o Vignemale.
Mal és un mot d’origen cèltic , amb el significat muntanya; com diuen en llengua castellana , ‘lo cortés, no quita lo valiente’, i li deixarem uns exemples : Malgrat, Puigmal, Malavella, …
S’expliquen tota mena d’històries al voltant d’aquestes formacions rocoses, deixem de banda les que no tenen cap base històrica, i ens quedem – una vegada més - amb el ‘reialme’ de l’anomenada Berta d’Aragó, vídua del Rei Pere I; (Agüero, Murillo, Riglos, Marcuello, Ayerbe, Sangarrén y Callén).
![](http://1.bp.blogspot.com/-IBKjawXIchE/UBjyNT99eUI/AAAAAAAACKg/T1X2oTQ2ejU/s320/1%2Bmallos.jpg)
La caiguda demogràfica en aquestes terres ha assolit un caire dramàtic; això dissortadament no ho arreglarà el PP, que proposa mesures tant absurdes, com denominar les altres llengües que es parlen a l’Aragó, com ‘ aragonés del sur’, ‘aragonés del centro’, aragonés de la extrema derecha’, i fins ‘aragonés cleptofascista’ – que inclou els curiosos raonaments que porten a espoliar als pobres, vells , malats, treballadors, funcionaris ,... en benefici dels rics.
Si us estimeu el món i les persones que hi viuen, feu ara un turisme de proximitat, i quan puguem tenir un govern ‘honest i treballador ‘ – si això és possible – ja pensarem en sortir a l’estranger.
l´Autor
![Foto de perfil de Antonio Mora Vergés Foto de perfil de Antonio Mora Vergés](/imatges_autors/81299.jpg?rnd=456442704)
6930 Relats
1205 Comentaris
5514314 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA CAPELLA DEL FOSSAR DE MONTESQUIU ADVOCADA AL CRIST DE LA BONA MORT?. OSONA.
- CAPELLA DE SANT JAUME DEL CARCS /CARDS. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF
- L’ESGLÉSIA QUE RETRATAVA MOSSÈN EDUARD ROYO CRESPO A CUBELLS, ERA SANT BARTOMEU DE PUGIS?. LA NOGUERA.
- QUINA ADVOCAVIÓ TENIA LA CAPELLA DE LA CASA DE FRANCESC BURÉS REGORDOSA?. BARCELONA
- TENIU IMATGES DE LA IMATGE DE LA MAREDEDÉU DEL PRAT I DEL INTERIOR DE LA SEVA CAPELLA?. SANT JOAN DE LES ABADESSES. EL RIPOLLÈS
- QUINA ADVOCACIÓ TÉ O TENIA L’ERMITA DEL BALIS?. SANT VICENÇ DE MONTALT. EL MARESME
- LA CONFISCADA CASA DEL DR. RICARD MARTÍ MARTÍ A SANT ANDREU DE LLAVANERES.
- HISTÒRIES DEL PAIS ORIENTAL
- IN MEMORIAM. LA TORRE QUE RETRATAVA EL JOSEP SALVANY BLANCH, ERA LA TORRE MACIÀ? . EL CANET DE MAR QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- SANTUARI DE NÚRIA. OBRA CABDAL DEL JOSEP DANÉS TORRAS. EL RIPOLLÈS
- IN MEMORIAM DE SANTA MADRONA A SANT GENIS DELS AGUDELLS. BARCELONA
- ROSES DE NADAL AL MAIG. POTSER SI QUE HI HA UN CANVI CLIMÀTIC, OI?.
- O PORQUIÑO
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS