A CONTRACORRENT

Felicitat! El món era seu perquè tot estava per fer i n’escrivien la seva versió. El sol efusiu de la tarda diluït pel vent escampava l’olor de mar i de sal mentre escombrava la sorra fina emboirant la platja...
Les seves ànimes es van enamorar una tarda inesperada. Enamorar de debò, en una conversa que els va fondre durant hores en el bar desangelat del poble. Ni se n’adonaven en aquell moment.
La casualitat els va fer coincidir en el lloc menys adequat i inesperat, en el moment menys predisposat, i potser era això. L’amor no es busca, com qualsevol altre sentiment. Es percep i simplement es viu amb l’únic risc que si es filtra arriba al cor sense remei. Ho van apostar tot a l’atracció de les seves ànimes ignorant voluntàriament tot el que hi havia establert.
Ara estaven paint aquella atracció sense fre. Entre rialles, brindant la seva alegria al vent, al mar, al destí per definir. Prescindint de qualsevol frontera preestablerta tot era més senzill. Els esquitxos de l’aigua encara fresca s’engrescaven amb el vent i esclataven entre els seus salts encoratjant la passió efervescent. El món passava a una dimensió paral•lela, i entre ells es desfermava una atracció que anava molt més enllà dels sentiments físics i palpables. No calia apropar-se físicament. El poder del pensament convertia qualsevol moviment del mar en el frec suau i alhora insistent del vent que mou els joncs flexibles i alhora ferms. Una dansa d’erotisme involuntari que, com les seves vides, anava a contracorrent...