3015 Mort

Un relat de: MME
El sol entra de gairell a la biblioteca i escalfa les espatlles del vell cansat de respirar.
En Victor té 101 anys i, sobre els retalls de llum que es dibuixen a terra, té la il·lusió d'entreveure fragments de la seva vida: una mà freda que el treu de la foscor, el plor de ràbia perquè no aconsegueix allò que desitja, el tacte de les cordes de la guitarra trenant una antiga melodia, l'amor en el fons d'una mirada, la llum de la intel·ligència compartida, el poder i la glòria de, com un déu, salvar al gènere humà, la por que la multitud dels seus fills genètics es rebel·lin i acabin amb el Planeta blau, la missió de formar la Confederació Republicana de Pobles de l'Univers, ell mateix pronunciant un de tants discursos:
"Us proposo una utopia, però compte, les utopies poden engendrar monstres. Per evitar-ho hem d'entendre que el nostre somni és una mena de meta volant. La utopia serveix només per continuar caminant vers un univers més just."
Un núvol ha tapat el sol i Victor, el nou Prometeu, beu un glop de vi d'Alella i deixa de caminar.
Potser ha arribat a Utopia.

Comentaris