24-7-06

Moriria per deixar els meus llavis a un sol mil·límetre dels teus. No em caldria res més, només olorar la teva excitació, si en tinguessis; i deixar-me endur per les teves respiracions i els meus somnis. Riuria al moment si els teus dits eixuguessin les meves llàgrimes, de la mateixa manera que em sento besat només en veure els teus llavis, carnosos, perfectes.
Però tanco i tancaré la meva boca fins que les paraules o l'alcohol em trenquin per dintre, com la realitat i jo mateix em trenco per fora. Voldria no estimar-te i repartir els excedents d'amor sense ser resistència, sense ser clandestí. Voldria poder lluitar per tu en una guerra que no fos civil, a sang i fetge, però no vull matar-me.
Avui no vull fer ni un sol cop, i vull desaparèixer del tot, deixant de ser el que ja sols soc, un nom. T'estimo amb la mateixa força amb la que m'odio i estimo als que m'estimen. I sóc tant covard que temo parlar i la mort de la mateixa manera. I visc per inèrcia, però visc volent viure i morir.