22

Vint-i-dos petons et regalo
des del perfum d'aquest coixí
que recorda la pell i l'estança
el somriure i els ulls de la nit.

Un somni real de llum intensa
que m'atansa al teu cos
que es veler pel mar seré
i les onades que acaronen
cadascun dels teus racons.

Llibertat etèria als teus braços
d'infinita calma marinada
d'infinit desig de vesprada...

I el temps, que no és fet a mida
de l'eternitat que precisa
una nit, un anhel i una carícia.

La lluna sembla enrogida
quan vens i cau el dia
i la foscor ens xucla desperta
i les espurnes brollen intenses...

A la calor d'una paraula,
que pronuncies, que pronuncio,
que ho diu tot, i el mai sembla real,
i el tot és amb nosaltres,
i el buit ens envolta; a cada carícia
la pell s'eriça embolcallant el calfred
quan et sento tan a prop meu.

Amb tu, torno a creure en allò
que ja creia un engany de la ment,
amb tu, soc el jo més profund
que no coneix la por als ulls...

I aquesta nit, et voldria regalar
el desig d'un demà que t'espera
el bes del petit que t'estima,
t'ho regalo tot, i no tiro enrera,
endavant amb tu, quan vulguis,
que la lluna m'ha dit que ens enyora.