Un autor, un vers (07/04/2006)

És quan tanques els teus ulls de mar
que el món s'ensorra i perdo el rumb
insignificant gest que marca un abans i un després,
quan no puc resseguir el teu esguard.

Sense l'alè dels teus ulls, la meva Itaca,
em sento desterrat a la meva cel·la
nàufrag d'esperances resto sord a la remor
que em porten els teus silents missatges.