20.04.07, Ja en són vint, Neus!

20.4.07

Un cop més, ja som a vint d'abril. Demà farà tot just un mes que començà, suposadament, la primavera (almenys, així és cada any per les empreses tèxtils i pel món de la moda); però això és tan sols el més insignificant, l'anècdota, doncs avui és el teu dia, com cada any.
Segurament celebrar que per fi acabes un cop més els examens de la uni et farà somriure i el rostre se t'iluminarà quan vegis els teus companys, també alegres i alliberats. Potser se't posi un cop més tota l'espina dorsal eriçada: des de les primeres vèrtebres cervicals fins a les cinc darreres sacres. Inflaràs inconscientment el pit, tot cremant fins el darrer àtom d'oxigen que et quedava... i somriuràs secretament per dins: per fi has assolit les mans i els peus, has omplert tots els dits del cos, i has igualat el teu dia. Ja en són vint, ni més ni menys!
Malgrat semblar-te un dia qualsevol, et desitjo el més bonic dels somriures: que els teus ulls verds es tornin un mirall de la gespa acabada de regar sota el Sol, que el teu cabell ondulat i un pèl reboltat sigui la més bella i lluent cascada, fluint en el ventíjol primaveral; però, sobertot, que siguis de nou la noia més alegre, feliç i esbojarrada de totes.
Segueix essent una "àries", Neus: sigues boja i plena de vida. No et paris mai a mirar enrera amb pena pel que no fou; somriu pel que va ser.
Un any més, malgrat la distància dels darrers temps (segurament, excessiva), et desitjo un any ple de vida: amb alegria, però també alguna pena -lleu- que et faci seguir creixent; amb sol i pluja; llibertats i restriccions; ànims i petits desànims; nous i vells amics... Un any més en el qual puguis dir que hauràs estat Tu, en el que et faràs a tu mateixa, com fins ara. Perquè, com fa tot just 2 dies em vas escriure, quan estiguis en dificultats jo també et voldré dir "Ànims, tot té solució (...) i confia en tu mateixa, pots arribar fins alla on et proposis!".
Per molts anys pugui contemplar la meva cosina més propera, estimada i admirada.

Felicitats!!!