2 perdides...

Un relat de: xanxi12

Saps que t'estimo..ho saps no?...saps que per ets la millo persona que pot existir i que no hi ha atra…per molt que ho penses…t'estimo…t'estimo…paraula que em costa moltisim dir…però per molt que no pugue ser t'estimo…t'estimo molt…però és que és impossible no estimar-te de la manera que ho faig..és impossible no mirar-te de la manera que ho faig…és impossible que no et parle com ho faig…tantes coses són impossibles..i atres no…però aquesta si.
Moltes vegades me parat a pensar…i m'agradaria que no m' aigues pasat aixo..i aixi les coses seriïn realment facils tant per a mi…com per a tu...cap problema. Però despres seguixo pensant mes i mes i per molt que vulge pensa que les coses no són aixi…ho són…i jo no puc fer res.
Però realment se que m'estimes...però diferent.






I...no son la 1 de la nit, però de totes maneres...aqui estic escribint i pensan en tu...

Comentaris

  • Niita10 | 23-04-2009

    No és dolent que pensis en qui estimes, el que es dolent, és que hi pensis estimant algú altre...

    La vida són moments com el que tu has escrit, i tots en vivim, lluita, sigues forta, no hi pensis, i si encara així no pots fer-ho desaparèixer de la memória, crida'm, estaré si ho necessites, i si no, també! =)


    muaaaaaaaaaaaaaa!! :)

l´Autor

xanxi12

7 Relats

8 Comentaris

6860 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
jo mateixa...