1900

Un relat de: Osojoso

J. Vilaplana era un feliç operari que treballava de sol a sol a la magnífica factoria dels germans Rosselló, en les millors condicions d'higiene i amb un salari envejable.

J. Vilaplana, de fet, portava una vida exemplar des del dia en que va néixer, pels volts del 1900, i sempre havia tingut la sort de cara: Als 8 anys ja tenia una feina estable (a la fàbrica), un sostre sota el que aixoplugar-se (el de la fàbrica) i uns "pares" que vetllaven dia i nit pels seus interessos (els amos de la fàbrica).

Cada dia, a les 5:45 del matí, es llevava i es preparava per a una nova i gratificant jornada laboral i, a més, un cop sortia de la feina, encara li restava temps per dedicar a la seva gran afició: la pintura (de les parets de la fàbrica, naturalment).

Concloent: J. Vilaplana no tenia cap motiu per no sentir-se realitzat, i, per tant, hom quedà veritablement sorprès quan el trobaren penjat d'una canonada amb els cordons de les sabates.

La notícia arribà fins l'últim racó dels tallers i els germans Rosselló no trigaren a assabentar-se'n. Pere, desconcertat, abordà son germà:

- Vilaplana? I aquest qui era?
- Obrer, de l'ala set, un dels més obedients, les rates no tingueren mai cap queixa d'ell.
- I se'n sap el motiu?
- En absolut. Deuria anar begut, amb aquesta gentussa ja se sap...
- Sembla una raó prou convincent... a mi ja m'està bé. Parla amb la subalterna i que redacti la circular de torn...

L'endemà, de bon matí, als rètols que penjaven per tota l'empresa s'hi llegia:



Barcelona, dilluns 5 d'abril de 1928.


Benvolguts menestrals:

Ahir diumenge, a l'hora d'incorporar-se a la labor, el sr. J.Vilaplana, que, pel que sembla, la passada nit havia ingerit dues ampolles d'"Anís del mono", va penjar-se pel coll amb els cordons de les sabates. A les 12:00 del dia d'avui, en la seva memòria, es farà un minut de silenci (que serà degudament descomptat dels seus sous).

El capellà, pare Vadllory, oficiarà una missa per la seva ànima a les 14:00 hores, coincidint aquesta amb la pausa del migdia, de manera que la jornada laboral transcorrerà amb total normalitat.

D'altra banda, a partir d'ara, com a conseqüència d'aquest fet i per raons de seguretat, els treballadors hauran de portar un calçat especial sense cordons que podran adquirir a direcció per un mòdic preu; encara que si ho desitgen també podran anar descalços.

Lamentem profundament la pèrdua d'aquest bon amic alhora que els informem que dintre del conjunt de millores previstes també es posarà a la seva disposició un entretingut taller de pintura per aquells qui vulguin desenvolupar la seva faceta artística. Atentament:

La Direcció



Sens dubte aquell fou un dia trist. Entre els seus companys hi havia diversitat d'opinions. A alguns se'ls veia més pesarosos que de costum, d'altres estaven realment abatuts, tampoc no faltaven aquells a qui l'assumpte no afectava en absolut, i inclús ja corria algun acudit sobre el tema. Encara que, fos com fos, tots coincidien en una cosa: "En aquesta vida qui no es conforma és perquè no vol..."


Comentaris

  • xesco | 24-07-2005

    M'agrada molt aquest humor tan punyent del teu relat. Una molt bona crítica del món laboral del segle passat ( i per desgràcia també del present).
    Per cert, sóc un fan dels palíndroms, i m'encanta el teu pseudònim cap-i-cua.

  • m'encanta la teva biografia[Ofensiu]
    Tiamat | 23-04-2005


    és que t'ho havia de dir

    Tiamat

  • Malgrat tot tens raó osojoso[Ofensiu]
    lorien | 01-03-2005 | Valoració: 9

    Encara hi ha persones que porten una vida així, perquè l'empresari no se sap posar a la pell del treballador i només li demana que doni més del que pot i això no pot ser, després passa una desgràcia d'aquestes i ni tan sols es dignen a tancar, faltaria més.

    Ara llegim aquest relat i pensem com es sentien els nostres avis o besavis, que els hi va tocar viure això, però ningú hi pensa amb els milions de persones que no han tingut tanta sort com nosaltres que viuen tota la seva vida dia rera dia a la fàbrica, treballant perquè als del primer món no ens falti de res.

    És patètic.

    Elena

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Osojoso

Osojoso

3 Relats

17 Comentaris

4306 Lectures

Valoració de l'autor: 9.10

Biografia:
L'Osojoso, alter-ego d'una persona que ha decidit no revelar la seva identitat bàsicament per mandra, va néixer a Barcelona l'any 1982 i
explicaria més coses sobre ell mateix si no fos que no creu que li interessi massa a ningú...

El seu impuls principal per escriure és acabar convertint-se en un autor ric i famós, tot i que si ha de triar entre una de les dues opcions es queda amb la primera.

Autor prolífic des dels 6 anys, els seus escrits més coneguts són:

-Redacció: La guineu (1r E.G.B.)
-Redacció: L'aranya (2n E.G.B.)
-Redacció: La rata-pinyada (3r E.G.B.)
-Redacció: L'escorpí (4t E.G.B)
-Redacció: El voltor (5è E.G.B)
-Redacció: L'escurçó (6è E.G.B)
-Redacció: La hiena (7è E.G.B.)
-Redacció: El polític (8è E.G.B.)

En contra del que sostenen els seus detractors (que són uns quants) ell només escrivia pel pur plaer de fer-ho, i tota coincidència entre
les dates de publicació dels anteriors relats i la proximitat dels jocs florals de l'escola (amb els suculents premis que s'obsequiaven)
és fruit de l'atzar.

La seva prosa enginyosa, amena i magistral la va perdre a l'autobús un malaurat dia de d'estiu, i tot i que no pot desvetllar les seves
fonts, té motius per creure que la va trobar un tal Carlos Ruiz Zafón, que s'està fent la barba d'or a costa seva (i a qui d'aquí poc li caurà una demanda per plagi que riu-te'n tu de l'Ana Rosa Quintana).

El seus escrits van adreçats a un públic que sàpiga apreciar i alhora comparteixi la seva sensibilitat (equiparable a la d'un orangutan del
zoo) i tot i que no té ànims d'ofendre a ningú, no sap com s'ho fa però cada cop hi ha més gent que s'està plantejant demanar un crèdit
per contractar els serveis d'un sicari...

www.20six.co.uk/osojoso