Equívocs ~ Una història d'amor

Un relat de: Osojoso

Hi havia una vegada, en un llunyà país, una princesa que s'havia de casar però no trobava amb qui fer-ho per culpa d'un subtil problema: no tenia ulls.

Apart d'aquest insignificant inconvenient la resta eren virtuts: no roncava massa fort, sabia donar la mà, i si deixava anar alguna ventositat era degut a les inclemències del món exterior.

Malgrat tot, ningú volia casar-s'hi. Per pur capritx, òbviament, ja que la noia era tot un àngel...

El temps transcorria, i al rei se li crispaven els nervis considerant la possibilitat que la seva estimadíssima filla no trobés marit... i no s'emancipés mai.

Però, un dia, un cavaller ben plantat arribà al regne amb l'única intenció d'esposar la princesa.

El jove anà a palau per demanar-ne el monyó (ella era manca d'un braç arran d'una malformació congènita), i així fóra com el sobirà trobà finalment resposta a les seves pregàries.

Aquell dia, es feu premiar el matrimoni de fidels (i muts) servents, encarregats de construir (i dissimular entre les vestidures) el carret que usava la princesa com a medi de locomoció. Gràcies a ells havia estat possible mantenir el secret que no tenia cames fins el dia de la boda.

La cerimònia anà com una seda, i la tensió que corprenia el rei acabà d'extingir-se en sentir la princesa pronunciar un sí intel·ligible per primera (i última) vegada en sa vida.

Arribat el moment del petó, ella enretirà delicadament el vel amb el tentacle que li aflorava de la nuca i es disposà a rebre'l. Ell tancà els ulls (a ella no li calia) i, armant-se de valor, la besà...

I quina fou la seva sorpresa en aixecar la vista! Davant seu, la princesa romania immòbil, balbucejant... No s'havia transformat en res!

Però ja era tard per fer-se enrera.

Ella seguí vegetant feliçment la resta de la seva vida...

Ell acabà els seus dies "reflexionant profundament" sobre el pèssim sentit de l'humor de les fades... i de tots els seus avantpassats.


Comentaris

  • Feliç 5è Aniversari d'RC[Ofensiu]
    mar - montse assens | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • llibre micorelats[Ofensiu]
    ed_la_Quadriga | 22-02-2007

    Benvolgut:

    Necessitem saber amb quin nom vols sortir acreditada al llibre de microrelats.

    Per favor, fes-nos-ho saber, el més aviat millor, a l'adreça

    jsole@laquadriga.com

    Moltes gràcies

  • contes de fades[Ofensiu]
    Nurithy | 07-01-2007 | Valoració: 8

    No existeixen en aquest món! ;)

  • m'ha encantat[Ofensiu]
    diesi | 03-01-2007 | Valoració: 9

    És molt bo, m'encanta aquest tipus d'humor i realment he rigut molt. Seguiré llegint coses teves. 1 ptó:

    b#NaT#b

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Osojoso

Osojoso

3 Relats

17 Comentaris

4296 Lectures

Valoració de l'autor: 9.10

Biografia:
L'Osojoso, alter-ego d'una persona que ha decidit no revelar la seva identitat bàsicament per mandra, va néixer a Barcelona l'any 1982 i
explicaria més coses sobre ell mateix si no fos que no creu que li interessi massa a ningú...

El seu impuls principal per escriure és acabar convertint-se en un autor ric i famós, tot i que si ha de triar entre una de les dues opcions es queda amb la primera.

Autor prolífic des dels 6 anys, els seus escrits més coneguts són:

-Redacció: La guineu (1r E.G.B.)
-Redacció: L'aranya (2n E.G.B.)
-Redacció: La rata-pinyada (3r E.G.B.)
-Redacció: L'escorpí (4t E.G.B)
-Redacció: El voltor (5è E.G.B)
-Redacció: L'escurçó (6è E.G.B)
-Redacció: La hiena (7è E.G.B.)
-Redacció: El polític (8è E.G.B.)

En contra del que sostenen els seus detractors (que són uns quants) ell només escrivia pel pur plaer de fer-ho, i tota coincidència entre
les dates de publicació dels anteriors relats i la proximitat dels jocs florals de l'escola (amb els suculents premis que s'obsequiaven)
és fruit de l'atzar.

La seva prosa enginyosa, amena i magistral la va perdre a l'autobús un malaurat dia de d'estiu, i tot i que no pot desvetllar les seves
fonts, té motius per creure que la va trobar un tal Carlos Ruiz Zafón, que s'està fent la barba d'or a costa seva (i a qui d'aquí poc li caurà una demanda per plagi que riu-te'n tu de l'Ana Rosa Quintana).

El seus escrits van adreçats a un públic que sàpiga apreciar i alhora comparteixi la seva sensibilitat (equiparable a la d'un orangutan del
zoo) i tot i que no té ànims d'ofendre a ningú, no sap com s'ho fa però cada cop hi ha més gent que s'està plantejant demanar un crèdit
per contractar els serveis d'un sicari...

www.20six.co.uk/osojoso