18 anys

Divuit anys de vida i esforços, de treballs i satisfaccions. Un compromís: el de seguir endavant.
Un gran regal, el dels divuit anys. Tants records inalterables! Tants somriures imprescindibles!

Però avui no vull parlar d'aquests anys que hem viscut al teu costat, de tants i tants moments dignes de ser rememorats amb certa malenconia... D'aquella felicitat ingènua, d'aquells temps en què la manca d'alçada ens feia mirar amunt per poder contemplar el món, la seva bellesa, la gent que ha fet possible que siguem aquí: els pares, la família, la fidel companyia dels amics... aquells temps en què tot era subtil i fantàstic, en què tot semblava immens i excepcional, irreal, sortit d'un conte de fades que només tu protagonitzaves...

Avui vull parlar de tot el que encara et queda per viatjar, del llarg camí de la vida, dels teus companys de viatge...
Avui vull donar-te una esperança, vull que contemplis amb un gran somriure el futur, la màgia de crear-lo a cada instant...
I sobretot el present, inexistent mentre en parlem, que fuig al pensar-hi, però que ens dóna a cada pas l'oxigen per a respirar, un nou impuls per caminar, que ens indica el millor pas a seguir.

I què són els amics si no això? Els amics t'ajuden a aixecar-te quan has caigut, a mantenir-te perquè no recaiguis. Nosaltres som els teus companys de viatge, potser no els millors, però són els teus, els que s'han reunit tots per a felicitar-te, els que t'han escoltat quan has volgut parlar, els que han confiat amb tu quan t'has ofert a escoltar... i som nosaltres els que et desitgem que siguis feliç, siguin quins siguin els teus companys de viatge a partir d'ara.

Avui el millor regal no és el tangible, avui el millor regal és la vida. El passat, records que et fan plorar i riure, tota una vida a les nostres ments; el futur, confiar en el destí, en l'esperança, en saber que la vida serà justa amb el que ens mereixem.

I el present, el gran present:
EL TEU SOMRIURE AL VEURE'T ENVOLTADA DELS QUI T'ESTIMEN.