Un autor, un vers... (26/05/06)

Besava cadascuna de les pigues del teu cos
assaborint el gust de la pell daurada
sabent que aquell sentiment inconfessable
era percebut pels porus del teu cor.

Nits humides, vora el mar,
dos cossos lliscaven per tobogans de llengua
caravana d'ulls recorrent valuós pergamí
on escrivíem paraules de vent, foc i aigua.

La lluna blanca espiava els nostres moviments,
i de la cornisa estrellada ens embolcallava
omplint-nos ambdós de suaus sentiments
pinzellats en els llençols estesos en la nit clara.