Un autor, un vers... (15/05/06)

Es deixava assassinar per la nit l'ombra sota l'arbre
decidida a restar amagada en la foscor
enredant-se amb les arrels i mullada per la reïna,
ofegada per les veus dels caçadors,
elidida, homeopàtica, curulla de negror,
presa silent desvestida sense deixar rastre
en aquells caminals incògnits de tardor.

El crepuscle esmolava l'arma homicida
disposat a encetar un nou crim, i
del coltell silent, la fulla resplendia
xopa de preguntes, precs i raons regalimava
llàgrimes de sang de les seves víctimes
instants de vida ja esvaïts
per les entranyes nocturnes d'aquest fosc poema.