- (?) -

Per qüestions personals, ahir hem trobava de nou amb el meu advocat. En Lee duia un rellotge roig exorbitant i una caçadora de moter dels anys vuitanta; als peus, dues botes negres enlairaven el metre cinquanta del peculiar nipó. Assegut al Cafè Zurich, aquest observava els vianants més matiners i és preguntava, segurament, per la meva tardança.
Realment, vaig tenir molta sort o... potser fortuna. Aquell matí havia de ser execrable...
La meva ànima, una vegada més, és veia rodejada d'un gas inherent a l'home. La tristesa, la por, la malenconia, la irritació, la passió...tot junt, tot desordenat. La meva "primera" dona m'abandonava amb les nostres tres filles. I fins aquí. Des de les obres del AVE, es respira entre els ciutadans un cert aroma de mala llet. El metro a petar i jo, com no, amb mitja hora de retard. Aquella tarda en Lee, Chinu pels amics, va romandre dues hores assegut amb el seu desgraciat amb gel.