Xoc inelàstic, joc elàstic

Sempre m'ha fascinat el Hummer, aquest cotxe tot-terreny sobredimensionat, de geometria cúbica més aviat anti-aerodinàmica, amb pneumàtics i parafangs acerats tan grans que fan ridícul qualsevol altre vehicle que se li apropi. Cada cop que en localitzo un, m'encanta de contemplar-lo estona, ja estigui aparcat o bé seguint-lo en moviment; transmet una sensació de bastió inexpugnable, com una torre de defensa hieràtica que se'n riu dels intents d'assalt de l'enemic.
Aquest cop em va avançar per la comarcal de manera majestuosa, amb una accelerada prepotent, fent-me reaccionar de pressa si volia gaudir de la visió d'aquella bèstia tecnològica de color negre metal·litzat. En apropar-m'hi prement a fons el pedal del gas, vaig patir un xoc: en la part de darrera de l'automòbil hi havia una enganxina que resava: Blanques juguen i guanyen, amb la posició a resoldre perfectament especificada sobre l'escaquer estampat a sota. Quina xamba! M'encantava resoldre problemes d'escacs, i sumar a aquest plaer el de la visió del meu cotxe preferit significava per a mi assolir uns nivells d'endorfines en sang que intentaria d'allargar el màxim de temps possible. A fi de poder esbrinar la posició de les peces en el problema, em vaig veure obligat a reduir tant la distància de seguretat entre els dos cotxes que quasi s'anul·lava el meu temps de reacció si s'alterava la velocitat del de davant. I, efectivament, el que havia de passar va succeir en una fracció de segon: el Hummer va desviar-se cap a una pista forestal i, en desaparèixer rere un revolt tancat, vaig empassar-me'l en una frenada en sec que no va evitar l'impacte per culpa de l'aturada inesperada de la meva presa. El safari s'havia acabat.
D'aquell elefant de llauna n'eixí una persona que va fer que continent i contingut contrastessin fortament: una dona de fenotip "tap de bassa", aquells que són més alts asseguts que dempeus. S'acostà cap a mi, que ja estava preparat per a rebre el xàfec corresponent per haver topat contra el seu castell amb rodes. Amb un somriure als llavis, del tot inesperat donada la situació en què ens trobàvem, em digué:
- Què, ja has resolt el problema? Un senzill tema indi per a un jugador com tu, oi?
Em vaig quedar tan parat que no vaig reaccionar. Tenia raó: s'anomena tema indi el problema d'escacs en el que la solució consisteix en interceptar la trajectòria d'una peça que manté l'ofegament teòric del rei negre amb una altra peça blanca, acció que permet al rei negre sortir momentàniament de la seva posició desesperada tan sols per a morir immediatament. El tema fou introduït pel pastor anglicà Loveday, que va viure a l'Índia la primera meitat del segle dinou. I, cal confessar-ho, era bonic de resoldre: per les blanques, Rc1, Te2, Ac5, Cb3, a3, c2, d3; per les negres: Ra2, c3, d5 i la solució: 1.Af8 d4 (única) 2.Te7 (emmascarament indi de la torre) Rxa3 3.Ta7 mat. Una delícia de maniobra en un entorn enrarit.
- I ara, fa una partideta? - insistí amb amabilitat i posat distès. Si jo estava sorprès per la reacció del meu interlocutor, més ho estava encara pel meu propi comportament, i em preguntava: com pot ser que després d'un cotxe xafat i una culpable riallera encara tingui esma de jugar una partida d'escacs amb ella? És que la meva afició pel Hummer i la meva bogeria pels escacs apaivaguen qualsevol set de venjança? És possible que el plaer de contemplar un automòbil fora de sèrie i de resoldre un problema d'escacs siguin més forts que la mala jeca que acostuma a gastar la gent després d'un accident de trànsit? Evidentment, en aquells moments tot eren preguntes sense resposta.
- I si m'hi nego? - vaig contestar empès per un instint primari a una proposició deshonesta.
- Amb el que t'agrada aquest joc? Només viciats com tu són capaços de perseguir un problema enganxat darrera d'un cotxe fins a resoldre'l, una prova inequívoca que em trobo davant d'un fanàtic de l'art de l'escaquer; i jo sé com fer que, malgrat l'accident, et trobis molt millor jugant una partideta amb mi.
- Amb tot això, què hi guanyo? I si faig mitja volta i m'oblido de tot? - vaig respondre d'una manera ben poc convincent, sense la vehemència necessària en aquests casos, feblesa molt fàcil de ser detectada per qualsevol dona amb un mínim de psicologia.
- Mira, veus aquell casalot d'allà baix? És el meu taller mecànic, on arreglo tot tipus de cotxes de la comarca. Si jugues amb mi, t'arreglaré la planxa a un preu tan econòmic que no caldrà ni que avisis a l'assegurança, mantenint net com una patena el teu historial impol·lut de conductor expert, el que no deixa de tenir molts avantatges a l'hora de renovar la pòlissa. A banda, t'ho puc fer ara mateix, així que acabem la partida, i podràs marxar amb el cotxe lluent com el primer dia i com si no hagués passat res. I per si encara no et tinc convençut, et deixaré conduir una estona el meu tot-terreny mentre jo faig feina. Fa?
Allò era massa llaminer com per a declinar la proposta: una partida d'escacs i uns quilòmetres dalt del meu cotxe preferit en una mateixa tarda! No estaria somniant despert?
No cal dir que vaig accedir. El resultat és el de menys: vaig guanyar en menys de trenta jugades, i vaig aconseguir de fer-li un tema indi a la seva posició, en una rematada de bandera, el que va situar la meva autoestima en nivells estratosfèrics, la qual cosa em feia oblidar encara més la visió de la planxa abonyegada. La conducció del Hummer va afegir-se al festival de sentits d'aquella inesperada vetllada: aquell monstre es conduïa amb un dit al volant, responent dòcilment a tots i cadascuns dels requeriments d'usuari a què vaig sotmetre'l, era una andròmina de ferro embolcallada en un guant de seda.
Aleshores, en tornar quan ja feia una estona que la dona remenava pel taller, el meu cotxe va fer acte de presència, amb un aspecte com si fos nou de trinca. En contemplar-lo per tots els angles, vaig adonar-me que a la part de darrera hi tenia una enganxina que resava: Negres juguen i guanyen, amb el diagrama d'un nou atractiu problema.
- Ep, mestre, que això no hi era quan vaig arribar aquí! Què vol dir tot plegat?!
- M'he permès la llicència de fer-te partícip de la meva societat. Amb aquesta enganxina, atrauràs d'altres conductors que, com tu, estan ferits d'amor pels escacs. Només cal que, cada vegada que en detectis un que faci estona que et segueix, me'l menis cap aquí, reproduint el que t'ha succeït: frenada en sec al revolt i topada al canto.
- Pretens que em xafin el cotxe ara que sembla com sortit de fàbrica? Què ets boja, potser?
- Espera que t'ho aclareixi. Per cada conductor que em portis, jo t'arreglaré de franc el teu cotxe i et permetré de jugar als escacs amb la teva víctima, a més de deixar-te fer una volteta dalt del meu Hummer. Com pot suposar, cobraré la reparació del nouvingut, un ingrés que sempre va bé encara que el cost de l'hora de taller sigui irrisòria. Ell marxarà tan content com tu ho faràs ara mateix, després de la satisfacció de resoldre el problema, de l'emoció de la partida, d'admirar el seu vehicle restaurat del tot i, el detall més important, batejat amb una nova enganxina al darrera, satisfet de difondre la sana afició pel joc-ciència. I així ja haurem fet un nou adepte, perquè ell també portarà nous clients al garatge i ampliarà la llista de rivals a vèncer. No ho trobes un excel·lent mètode per a fer més popular els escacs, passar una bona estona i fer uns calerons?
No recordo si vaig arribar a acomiadar-me de la meva heroïna. Desconcertat, l'única cosa que em va passar pel cap fou la frase d'en Pallanga en la representació dels Pastorets quan aquest torna de visitar l'infern: "Prou que n'he vist de meravelles, els diables són femelles!".

llpages