Wizard of Realm

El mag del regne d’Othor era el més apreciat de tots. La gent esperava expectant per veure’l i ningú s’oposava a les seves grans teories sobre l’univers othòric. Però, més enllà de les muntanyes cabaloses, hi havia una noia, de no més de tretze anys, que va decidir desafiar-lo. Cavalcant amb el seu Foscplatejat, va arribar al reialme d’Othor i allà, ferma, va demanar pel mag. Per cert, el nom del mag era Thevor d’Austrania, però més conegut amb el nom de Thevor el Gran. Així doncs, Treia, que era el nom de la noia, va encaminar-se amb l’ajuda d’un guarda othorià pels laberints del castell del reialme. Finalment, van arribar a una porta immensa, d’un color rogenc com les flames del drac Etno, el drac més temible d’aquelles terres. Treia no va dubtar en entrar. La gran sala estava farcida de prestatgeries, tant llargues que no sabies on acabaven. Al mig hi havia un laboratori, amb tot ple de pocions, jherks i altres objectes màgics. Però no hi havia rastre del mag. Llavors, el guardià othorià, que l’havia guiada fins allà, va anunciar amb veu greu que s’esperés allà fins que tornés Thevor. Acte seguit, se n’anà. Treia, impacient, va murmurar quatre paraules malsonants i es dirigí al laboratori. Mai n’havia vist cap d’igual. Va tafanejar els calaixos, les pocions, els llibres,... fins veure un objecte que li va cridar l’atenció. Era una petita caixa metàl•lica amb una pedra negra incrustada. La va agafar suaument amb les mans i la va observar durant una estona. Llavors, al cap de res, va percebre una presència a prop seu i es va adonar que algú la mirava fixament, amb cara de pomes agres.
- Pots deixar aquest objecte al seu lloc, sisplau? – digué un jove molest amb els braços creuats-.
- Sí, perdó – contestà Treia deixant l’objecte amb cura sobre la taula – I tu qui ets?
El jove, irritat, va fer un pas endavant i amb un mig somriure es va presentar amb una gran reverència.
- Sóc Thevor d’Austrania però més conegut com Thevor el Gran – anuncià emfatitzant – qui vols que sigui, sinó?
- No tenia aquesta imatge del gran mag del reialme de Othor – contestà amb un somriure burleta – Me l’imaginava més vell.
- Doncs no – digué amb un to misteriós – de vegades no cal ser gran per ser reconegut. I tu qui ets?
- Sóc Treia – esmentà segura - però probablement no hagis sentit a parlar del meu nom. Vinc a desafiar-te.