Endormiscat

Arraulit al foc calentó,
Un nen s’adorm a poc a poc.
Les parpelles li pesen,
De la son no pot desfer-se’n.

Somia amb un camp bonic,
Acollidor, alegre i florit,
Amb un arbre gegantí
On ell puja i vigila el camí.

Un vellet passà per allà,
I de sobte, li preguntà:
Què esperes vailet?
Que vingui el mal temps i la fred?

El noi no s’adonà,
De quan temps portava allà,
Va sentir el primer llamp
I aixecà al cap, amb espant.

Va veure núvols negres,
Del color de les cendres
I al vell s'afanyà a seguir
A un lloc prop d’allí.

De pressa es va endinsar
En un bosc encantat,
On mig amagat entre els arbustos
Trobaren la vil•la de Llanosos.

Ben tranquil era aquell lloc,
De quatre cases però acollidor
I allí el vellet el guià
A la seva casa, és clar.

Era una casa agradable,
Petita però confortable,
On l’home hi tenia una llar de foc
Per tenir una mica d’escalfor.

Unes fustes hi tirà
I el foc començà a il•luminar
El nen arraulit es va quedar,
Vora la llar de foc, endormiscat.