Cercador
L'home llop
Un relat de: Clàudia V.- Compartir:
El sol m’acaronava la cara. Vaig començar a parpellejar de pressa a causa d’una llum tant intensa que ho il•luminava tot. Em vaig quedar un moment contemplant el cel blau clar, sentint el vent arreu del cos i els arbres xiuxiuejant al meu voltant. De sobte, vaig reaccionar. Me’n vaig en recordar de tot. Vaig veure’m el cos nu i vaig arraulir-me perquè havia començat a notar fred. Vaig decidir aixecar-me i començar a caminar en direcció a casa meva.
Quan vaig arribar allà, em vaig quedar atònit. La casa estava destrossada, les finestres estaven trencades i les parets cobertes de sang. De sobte, vaig témer el pitjor. Vaig empal•lidir i començar a tremolar com una fulla. No podia ser. Vaig córrer al voltant de la casa però no vaig veure res sospitós. Així que vaig decidir entrar a dintre. Tenia molta por, em suaven les mans. Vaig obrir la porta lentament i vaig veure sang a terra, que conduïa a la sala d’estar. Vaig anar-m’hi acostant sense fer fressa i tal com havia pensat, estava allà. Allà hi havia el meu pare, cobert de sang i amb fortes urpades per tot el cos. Ja no vaig aguantar més, vaig començar a córrer en direcció on havia vingut mentre els ulls se’m cobrien de llàgrimes.
Quan vaig arribar allà, em vaig quedar atònit. La casa estava destrossada, les finestres estaven trencades i les parets cobertes de sang. De sobte, vaig témer el pitjor. Vaig empal•lidir i començar a tremolar com una fulla. No podia ser. Vaig córrer al voltant de la casa però no vaig veure res sospitós. Així que vaig decidir entrar a dintre. Tenia molta por, em suaven les mans. Vaig obrir la porta lentament i vaig veure sang a terra, que conduïa a la sala d’estar. Vaig anar-m’hi acostant sense fer fressa i tal com havia pensat, estava allà. Allà hi havia el meu pare, cobert de sang i amb fortes urpades per tot el cos. Ja no vaig aguantar més, vaig començar a córrer en direcció on havia vingut mentre els ulls se’m cobrien de llàgrimes.