Voldria la utopia

Voldria que el pensament de les bones persones es quedessin en suspensió en l'ambient i tothom els copsés i els fes seus.

Voldria que la gent anés impregnant-se dels bells sentiments, que fessin canviar la societat i el món, i no fes falta vendre's el cos per fer l'amor.

Voldria d'aquesta manera fer que l'home, la humanitat, tingués una gran influència per millorar la consciència col.lectiva amb la individual.

Voldria xopar a totes les persones de pensaments obtusos,foragitant-los, les tenebres de l'egoisme, les mentides, la prepotència i l'enveja que crea l'odi.

Voldria amb la influència del meu poema poder crear una nova vida dins del cervell racional, que tothom poseeix, encara que alguns siguin molt cretins.

Perquè la fredor del pensament manté la força, la concentració i la decisió de l'acció i el raciocini, que pot ajudar a l'equitat.

Després faria un poema pel cor! Perquè amb el cor hi juguen els sentiments i emocions d'amor, i amb ells la pau i les carícies, i el somriure dels nadons i dels infants.

Voldria que cap pensament pur es quedés sense conèixer i projectar-se al món, per a fer-lo millor i perquè la humanitat el conegués.

Voldria que tothom entengués que la utopia s'ha de servar, perquè sinó, ets esclau de les normes alienades d'una societat decadent, com la nostra, que decora el seu cos amb " peersings" i " tattoo" sense adonar-se'n, ni admetre, que el seu cos nu és més bonic que la decoració aplicada.

Voldria que es llegís més la Grècia antiga clàssica ,que és la nostra cultura i desaparegués aquest artifical i importat " horror vacui" dels joves, perquè fossin encara més autèntics.

Voldria que tothom fes un esforç per denunciar aquesta fi de transició de la civilització moderna del segle XX amb el segle XXI, perquè en un futur no gens llunyà ens haguem tret de sobre una bona part de decadència.

Voldria tantes coses, que moltes vegades, em diuen: el somia truites!