VIURE UNA ALTRA LLUNA

Mira, tot just fa un minut he canviat un mot del poema tres cops i a la tercera li he encetat! I a més, tot i que jo no sóc de rimes, fa joc amb un mot de més avall. Per això et dic que els relats s'han de coure a foc baixet i si pot se deixar-los reposat una bona estona. A mi em va molt bé els de RC triguin a vegades a fer-los sortir a llum. Mentrestant vaig fent els meus canvis. Perquè és quan no saps de quan de temps disposes per a efectuar canvis que et venen les paraules màgiques.
Amb això no vull donar-te pas cap lliçó. Cadascú fa el que vol. Així com tu ets impulsiva en l'escriure, jo peco de perfeccionisme malaltís. Entre poc i massa.... Una abraçada. Nil.

No sé pas com tu fas d'ésser tant prolifera! Jo, el poema Pleniluni, que està a punt de sortir, amb només 12 versos, li he dedicat vora 400 hores! Un més i mig i encara a la desesperada vaig corregint cosetes. En canvi tu en publiques un munt al més. És fabulós tenir tanta creativitat i imaginació. Tu no parles, sinó escrius, pels descosits... No t'empipis que et digui això, ho dic amb bones intencions. Ara, si vols escoltar-me, jo no correria tant. Perquè ara mateix aquest darrer que has escrit en confon força. Per començar hi dediques mig escrit per fer la introducció i en acabat hi dedique menys de la mitat per explicar el cas del fill home llop que suposo que és la situació de pes del relat. Això despista. Perquè sembla que siguin dues històries diferents. Això és el que m'ha sembla a mit. Ara bé, no em facis cas, jo de lletra fins l'EGB, i justet. Després també en la tria de mots tampoc no t'hi fixes gaire. Per exemple on dius cau la neu lentament, jo hauria emprat el nostre planer "a poc a poc" Fins i tot el monosíl·lab poc sembla un floc de neu. D'una aixeta d'aigua de casa, l'aigua raja. Brolla, a mi em recorda més a la canella d'una font, que raja sense parar o la que neix d'una déu d'aigua. Després si dius poblet, no cal ésser repetitiu i posar petit. Pots dir " " un poble petit", però no Petit poblet". Un peixater del mercat tenia posat : petit llucet! Serà un lluç petit o llucet a seques?. Després aquest inclús com a preposició s'hauria de dir" fins i tot". Després dius que va començar la creu, et referies al viacrucis? I on dius eliminar la vida, crec que quedaria millor llevar-se la vida com ho hem dit de tota la vida, no et sembla. Bé, ja no vull dir-te res més. Però jo crec que t'has de disciplinar i dir-te: publicaré dos al més com a molt i mentre que no els envio, els llegiré, si pot ser en veu alta, una i altra vegada. Paladejant-los. Com una cuinera, que no treu el plat a taula fins que ja està segura de que el menjar és prou cuit. A més, tanta gent que voldria jo comentar que comentar els teus suposa molt de temps per a nosaltres, els llegidors. Salut i paciència, Nil. Ah! si tens un dubte, hi ha el meu correu en el meu espai.

Hola Montserrat.

El teu conte està bastant bé, m'agrada, és imaginatiu, pobre noia, quasi em donaria pena si no fós una assassina amb sentiments suicides.

És un bon relat de por, encara que es podria millorar en alguns punts. Bé, suposo que res és perfecte.

Anima't i segueix escrivint.

I ara un agraïment: gràcies per intentar animar-me en el meu article "el trist de la ciutat". Realment, alguns som incompresos... i, d'altres, víctimes. Què hi farem. Però cal seguir endavant. Faré més articles i no em desanimaré.

Una abraçada.

Un relat diferent, m´agrada