Vint-i-quatre mesos

Embolcallats al cinema perdent-nos la pel·lícula absurda triada exclusivament per passar d'ella i tenir un lloc íntim per nosaltres dos.
Nuus a la platja mentre les estrelles ens il·luminen i la lluna ens fa de focus. Creem la nostra pròpia pel·lícula.
Entre llençols fent l'amor una i dues vegades cada dia.
Sempre sexe, petons amb llengua, carícies.
Principi fogós.
Ja portem un any i continuem igual d'addictes.
No ens desprenem l'un de l'altre.
Trobem racons i més indrets per arribar a l'èxtasi.
El pàrquing d'un centre comercial ja ens coneix.
El descampat també.
Els balnearis han de posar-nos l'ull a sobre per no ser com la primera vegada i cavalcar entre aigües sobre seu.

Després de vint-i-quatre mesos seguim aquí a peu de canó, amb un bebè, però trobant sempre el nostre moment per nosaltres i no perdre el costum, l'espurna, la flama.