Així es gronxava

El nen de dotze anys encara es gronxava en una cadireta de fusta lligada per lianes a una branca d'un roure.
Aquest gronxador se suspenia sobre la llacuna del poble.
En Mike només hi pujava de nits perquè era un nen grassonet i tots els nens del poble se'n reien d'ell dient que mai hi podria pujar de tan gras que estava. Eren molt malvats. Ell per pujar-se'n l'autoestima, cada vespre nit quan marxava el sol i precisament estava sol, s'hi atrevia.
Se sentia lliure i li marxaven tots els complexos.
A vegades se n'enduia un llibre i llegia a sota el roure.
Quan estava sol era quan es despertava la seva curiositat per fer coses.
Fins que un dia va veure una nena en una roca també llegint. Es van creuar la mirada, però tímids no van dir res.
Més al·licient tenia ara per anar a la llacuna. Volia conèixer aquella nena, descolorida i d'ulls tristos. Descolorida ho dic perquè de moment no li havia tocat gaire el sol.
En Mike la segona nit de veure-la es va acostar a ella tot i els seus temors i li va dir:
— Vols jugar amb mi al gronxador?
— Per mi encantada, per cert, em dic Kate.
— Jo Mike, encantat també.
Van jugar molta estona fins que el gronxador va dir prou i tots dos van caure a l'aigua. Però sabien nadar i no hi va haver problema, van començar a esquitxar-se i viure una nit d'estiu màgica.
En Mike i la Kate ara eren amics de veritat i ningú s'atrevia amb ells.
Es defensaven mútuament.
Més endavant serien en Mike i la Kate els pares de… i els avis de…
Mai saps què pot passar que tot ho capgira com un huracà i canvia per millor.