Vida

Un relat de: PAPI
Vida

Néixer i començar a viure. Aprendre amb un model i uns costums familiars establerts. El rellotge amb el seu tic.. tac...imparable, es va menjant els minuts i no ens adonem que el temps va desapareixent. En el seu pas va deixant els records en el calaix de la memòria. Imatges d’infantesa feliç. Imatges agosarades d’adolescència, imatges de joventut amb els dubtes d’escollir estudis i carrera. Sentir-se fascinats per algun geni del moment a qui, potser, hagessis volgut imitar. Organitzar la pròpia vida amb una parella, a vegades no gaire encertada. Créixer, lluitar, triomfar, perdre, ajudar, gaudir, esperar, patir, riure i plorar......
Fer-se gran i esperar poder descansar, creient que es molt merescut. Pensar que has fet quelcom d’equivocat. Entendre el temps i acceptar els misteris que ens aporta el seu pas. I viure, seguir vivint amb responsabilitat i valorant el camí fet amb tot alló aconseguit.

Roser novembre 2012

Comentaris

  • HENRY WILDE | 03-02-2013

    el Vicenç Lopez a qui tu coneixes molt be va tenir una angina de pit a finals de l´ any passat. L´ altre dia em va venir a veure al despatx i em va fer molt feliç.
    Em deia que aquesta experiencia li ha ensenyat dues coses: que morir-se es facil i que en aquests moments no repasses res, que nomes penses en qui estimes.
    La conclusio que em va quedar va ser molt clara. L´ unic resum possible es clar; ESTIMA I QUE T´ ESTIMIN. Res mes

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

PAPI

12 Relats

10 Comentaris

5475 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Soc una llibreta i una ploma
Penso, imagino, busco paraules, sommio .....
Torno i escric....