Vida de vida

Un relat de: onatge

Les il·lusions
ja no s'adormen
al bressol
tenen insomni
amb mi.

El cafè desvetlla
l'alba, les
primeres llums,
les primeres escombrades,
la llum a poc a poc
s'il·lumina de vida.

Les gavines es
pentinen, les barques
a la cruïlla de
tornar i marxar.

El poema ja
s'ha rentat la cara.
Ara resta net
i desvetllat.

Les flors es treuen
la camisa de dormir.
Llevat ja amb
dos peus a terra
i l'aire a la cara
sento que sóc
vida de vida...

onatge

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

394452 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com