VERSOS ENCADENATS II: EL CIRC

Un relat de: -- [torna la normalitat]
VERSOS ENCADENATS II: EL CIRC

27/04/2012

Proposat per Mena Guiga

El circ ha marxat, i al costat de les bosses de crispetes i les viseres de cartulina, ens ha deixat un poema tan allargassat com el gaudi que ens ha proporcionat.


ESPECTACLE INIGUALABLE! PASSIN, LAADIES AND GENTLEMEN!

Mena Guiga
Passin, vergonya no faci!
El circ s'obre per a la gent!
Tot preparat, quin desfici!
El nostre ofici content!

Ara els clowns amb gag i gest.
Rodons nassos, ulls sagaços?
Fent riure i fent pensar més.
Amb roba ampla i llaços!

Per l'aire artista volaire,
home bala és disparat.
Sentor pólvora, la flaire.
Tothom ullprès, bocabadat

bloodymaruja
La canalla, acollonida,
els pares, esparverats,
pensant el que passaria
si caigués a la ciutat.
I la fila que faria
l'home bala supersònic
amb casc vermell i pitrall

Carles Ferran
És un home, és un ocell?
es pregunta la parròquia,
i una noia amb un serrell
que creu que a ella li toca
ser salvada del bordell
es llença per la finestra:
que l’heroi salvi sa pell!.

bloodymaruja
I mentre el Carles penja
de versos un desgavell
tornarem a l'home bala
que entoma a la del serrell
al vol, sense tocar a terra
com ho faria un ocell.

magalo
Però ai, ocell sense ales!
el terra t'està cridant
i arran de terra arrossegues
la noia i el seu serrell .

Mena Guiga
Mentrestant sota la carpa
trapezistes ben flexibles
que fan molt bona estampa
a mirades ben sensibles

allan lee
Vinga, vinga, més follón
diu el gerent emprenyat:
a la pista hi falta gent!
Que surti el faquir
amb el saxo,
el pallasso i la vident,
fora, aquest paio borratxo...!
Nen, a veure si crides més..!
L'heroi està desasmat:
vinga, a dins, a menjar pinso!
I a la noia del serrell,
que li posin extensions,
que anirà bé d'ajudant
al psicòleg de lleons.

Carles Ferran
I ara li toca el torn
al domador d’elefants,
que es nega a sortir a la pista
si no marxa l’home gran
de la crossa i l’escopeta
que dóna mal averany

rautortor
... que ha vingut de visita
sempre muntat a cavall
de la gent que paga i calla,
cama ençà, cama enllà
del Pirineu. Xocolata de bombons
per les nenes del firal.

Cargolsalalluna
Sobre la cella va trotant
mirant altiu, però el public glauc
des de la fosca li diu -Marxa!
Volem l'elefant i la pilota de platja!.

bloodymaruja
Ja surt el nen pintat de porpra
porta un fuet i li diu -Hop!-
Sols amb la trompa tot ell s'alça
l'elefant vell, panteixa i dansa.
El petit, gat vell en doma,
va i li diu a cau d’orella
fent veure que l’acarona:
Si els equilibris no et surten
aviso al de la corona.

rautortor
Corona, coroneta,
tonsura de capellà,
on no n'hi ha no en raja,
per molt que pixis de dalt.
Que aquest circ és molt decent...
Ho ha entès bé, sa majestat?



VERSOS ENCADENATS II: S’HA ACABAT LA FUNCIÓ. El circ ens deixa les emocions viscudes.

Comentaris

  • Annaïs | 25-06-2012

    Poema col·laboratiu molt ben aconseguit. De fet, és per això que em vaig enfadar amb el del passamuntanyes, perquè va agafar quelcom que no era seu (tot i que no sé si va servir d'alguna cosa defensar una cosa que tampoc era meva...)
    I sí, jo sóc anònima però només utilitzo un perfil, sóc tota jo, amb els meus pros i contres, i dic les coses sabent-ne totes les conseqüències. Espero que no es torni a repetir.
    Un somriure,
    Anaïs

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de -- [torna la normalitat]

-- [torna la normalitat]

52 Relats

37 Comentaris

30499 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Un autor, un Vers

Poemes Col·lectius
Versets creats entre tots a través del fòrum.


un autor, un vers
(cada autor el seu vers).

El conjunt: un total,
el resultat: un final, el Poema;

El nostre poema!




Gaudiu-los!


______________________
usuari: poemes
contrasenya: demana-la pel Fòrum!