Més

Un relat de: -- [torna la normalitat]

*
Més. En vull més de l'al·lucinació dels cossos,
i despullaré de nou els meus llavis en carn viva
et resseguiré des de la primera cutícula fins a la mirada més lasciva,
per a endinsar-me entre els límits dels teus mugrons
i et demanaré, allí, entre ofec i ofec, com amant submís
foc en flocs i rulls nascuts de les teves carícies com sements.

Més. En vull més, de nèctar on destil·lar-hi perles de suor
de llençols humits que perdurin el nostre record
i salvin les ànimes que conviuen amb la passió extrema
traspassant qualsevol horitzó, qualsevol miratge, qualsevol constel·lació deserta
a la recerca de la llum que ens faci aparèixer en un Elisi particular.

Més. Ressegueix-me amb la llengua cada tram de pell verge
perquè no parlo amb tu per a omplir-me els ulls de sexe;
parlo amb tu perquè les hores siguin instants
i el temps perdut torni al nostre rellotge

Més. Vull més foscor entre els meus dits i la teva pell
perquè no en tinc prou amb la darrera sacsejada
que ha obert els camins del desig en els cossos


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de -- [torna la normalitat]

-- [torna la normalitat]

52 Relats

38 Comentaris

45535 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Un autor, un Vers

Poemes Col·lectius
Versets creats entre tots a través del fòrum.


un autor, un vers
(cada autor el seu vers).

El conjunt: un total,
el resultat: un final, el Poema;

El nostre poema!




Gaudiu-los!


______________________
usuari: poemes
contrasenya: demana-la pel Fòrum!