VERSOS ENCADENATS DE LA ERA MODERNA (I).

VERSOS ENCADENATS DE LA ERA MODERNA (I).

25 d’Abril de 2012
Proposat per Bloodymaruja


CANÇÓ DE L'ABSÈNCIA

bloodymaruja
I el dia que va marxar
me'n vaig anar a El Corte Inglés
amb la intenció de comprar

Carles Ferran
una camisa de seda
i un suggerent picardies,
maquillatge, uns collarets

allan lee
i un extintor tot vermell
no fos cas que de tan guapa
la rambla s'incendiés:-))

Naiade
Que n’estava de formosa
amb tots aquells guarniments
per uns instants em vaig oblidar
fins hi tot d’ell.

Núria Niubó
Però el foc era dins meu
i els ulls m’espurnejaren
en copsar rere el meu coll
el panteix del seu alè.

Marc Freixas
Perquè el mal tràngol
va encadenar la seva sort
en un munt de fracassos
alineats amb botons i papallones.

brins .
Cap gest seu em fou carícia
ni cap paraula, assossec;
conèixer la seva dissort
no em pogué consolar el cor

montsepema
i sentia la seva tristor
la feia meva, i sentia el seu amor
quan em va acariciar
buscant consol

magalo
Aquella pena volia
disfressar-se d'alegria
sentir la calma que arriva
quan la tempesta ha passat

bloodymaruja
I disfrutar de la vida,
oblidant-se del passat
que per males companyies
és millor la soletat