Vénen de països llunyans buscant la pau

Arriben amb por i ulls moixos. Tremolant de fred i malalts per la travessia titànica defensant-se dels esculls i dels temporals del mar i del sol que els deshidrata. Homes, dones i nens vénen de països llunyans amb enginys de navegació del tot insegurs després de posar a la venda les seves ànimes a les màfies durant molts anys. Arrisquen la pròpia vida les dones embarassades amb el nadó al ventre, el fill esperat, mentre fugen dels temps difícils, la fam, la misèria, gairebé sempre per raons de la guerra. Deixen la cultura ancestral del seu país, l'idioma, la casa, la família, la terra la qual potser ja no veuran mai més.
Vénen de països llunyants anhelant un paradís, l'arcadia pels immigrants per poder refer la pròpia vida i donar un futur als seus fills i sentir-se persones, dignificant-se donant a la família un sostre, amb un plat amb l'aliment de la pau sobre la taula. Per això vénen de països llunyans per oblidar i per sentir la música dels sons de l'alegria que brollen solament en temps de pau.