VEEMER

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Tindrà de perdonar-me Leonardo!. Tot i la seva gran vàlua quan vaig veure la seva Mona Lisa, la que havia contemplat durant tots els meus anys d'estudiar, en els llibres de pintura als que sóc molt aficionada, al Louvre a París em va decebre una mica, la seva mirada enigmàtica no va commourem gaire, potser és perquè està en un lloc que jo crec poc escaient, o potser per la petitesa del quadre, o potser aquell dia no estava gaire inspirada, no ho sé. En canvi al castell de la Loira, on te la tomba, em va impressionar molt fort, quasi podia sentir les seves passes, Amboise em va arribar a l´anima. Recordo aquella nit que vàrem passar en un hotel des d'on es podia veure el castell, vaig restar molta part mirant el castell el riu i imaginant tota la història de França transcorreguda allà. Però no avui em té de perdonar Leonardo, no vull parlar d´ell , vull parlar d'un somni i d'un viatge també, però un altre dia parlaré de Clos Luce a on va viure Da Vinci i la seva tomba al castell.
Aquesta nit he somiat que tornava a Amsterdam, l'he visitat dues vegades, una quan era molt jove i un altre amb la meva família un estiu , deu fer més de vint anys.
Avui tornava als seus canals, a les seves bicicletes i la prodigiosa llum que s´escola entre el fullatge de la vegetació prop dels canals, una meravella.
Però aquesta nit tornava al Rijkmuseum allá tornava a veure una de les meves pintures favorites, em refereixo a la Lletera de Veemer. Una pintura que tambéhavia vist en innombrables vegades als llibres d´art, però en veure l'humil retrat d'una dona que semblava una criada, en una cuina buidant una lletera en un bol. Deu ser la llum, la gran perfeccionitat de l´obra, les taques de llum de la pintura en el davantal. Tota l´obra desprèn una pau tant immensa que jo la podia copsar, i em vaig oblidar de la meva família i vaig restar com encisada per l´obra de Johannes Veemer i em vaig dir que qui havia pintat això, quasi no podia ser d´aquest mon.
La meva parella i els fills em van desenganxar, em varen dir que jo no era entesa en art, i jo vaig respondre entesa no, però si qualificada per veure la bellesa d´una cosa perfecta.
Doncs el que deia, avui he somiat tornava al Rijkmuseum pero era estrany, no era el museu, era a una habitació on es pintava el quadre, crec estava dins el quadre, els personatges eren vius i la llum no era una llum normal, era la mateixa llum que es desprenia del quadre i també veia més quadres que jo no he vist mai de Veemer i tot tenia la mateixa llum , com si fos la llum de la creació del món. Crec que m´agrada massa Veemer, el que no se és perquè he despertat i ja era a casa. He sortit he mirat per la finestra i la llum que he vist, entre els pins i roures una mica semblant a la del quadre.
És un somni bonic, i m´he dit que abans de morir he de tornar a Amsterdam , al museu i altres indrets que també em van impressionar molt i que no parlo, com pot ser la casa d'Anna Frank, però bé el meu somni el deixem aqui. Els somnis somnis són.

Comentaris

  • La Gioconda[Ofensiu]
    Nil | 05-08-2018 | Valoració: 10

    Precisament avui he anat a veure una exposició, a banda de la molt recomanable sobre art egipci, sobre el robatori de la Gioconda i la repercussió que va tenir en el món de l'art. I pel que fa a la teva foto de perfil. Celebro que la meva agosarada opinió no t'hagi fet enfadar, doncs ja se sap que les dones en això sou molt susceptibles.... Això vol dir que ets una persona que tens sentit de l'humor. Dius que no sap com fer-ho per a sortir més presentable o agradable a l'ull de la gent. Doncs, sàpigues que jo sóc molt bo en fer fotos. Faig sortit la gent fantàstica! això em diuen... Només m'has de demanar-m'ho i et retrato amb ànima i tot... Ara no agafis manies... La majoria dels que hi posen una foto personal, en alguna cosa o altra no rutlla...

  • Bonic[Ofensiu]
    Karin | 05-08-2018 | Valoració: 10

    A mi també m ´agrada Veemer i en Leonardo i molts més. Un relat fresc

  • El somrriure...[Ofensiu]
    Nil | 04-08-2018 | Valoració: 10

    Diu en Jordi Bilbeny, el nostre controvertit historiador de l'institut Nova Història, que en Leonardo da Vinci era d'ascendència catalana i que la misteriosa dona que va pintar, coneguda arreu del món, per la Mona Lina o la Gioconda, no és altra que la catalana Isabel d'Aragó, duquessa de Milà, filla del Rei de Nàpols. Aquestes afirmacions es basen en que dins el retrat hom hi pot entreveure unes muntanyes serrades com les de Montserrat i un rierol que no és altre, que el flum Llobregat al seu pas per sota del pont de Castellvell. Sigui ver o no, jo afegiria que la Gioconda fa cara de catalana, sobretot en la manera de somriure.... Bé, però no vull parlar ací de la catalanitat d'aquesta dama, sinó del que m'ha semblat el relat Veemer de na Montserrat Vilaró. Començaré dient-te que si no fos per la foto i el seu nom i cognoms que dona auditoria al seu relat, hauria pensar que no l'havies escrit ella. Perquè no solament, no ha comés errors de caire lingüístic, com li passa, amb les presses, tot sovint. Sinó que en aquest relat veig que palesa una maduresa, una seguretat i sobretot una elegància en la seva prosa literària que m'ha deixat amb la boca oberta . Jo crec que si no fa, com els crancs, un pas enrere. D'ara en avant no només gaudire'm, com ens té acostumats, de les seves amenes històries a la vora del foc, sinó que també 4ens delectarem amb el seu nou estil d'escriure. Enhorabona! A poc a poc i bona lletra...

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

358 Relats

1097 Comentaris

173907 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.