Vaig néixer

Un relat de: onatge

Vaig néixer.



Vaig néixer
del no-res
i moriré
per no res...


Les arrugues
ja m'han
teixit la pell.


La soledat
està d'okupa
dins meu.


Els somnis
sempre tenen
coixí amb mi.


Llàgrimes i tristesa
em mantenen fèrtil.
El somriure
fa l'eco a l'horitzó.


La solitud
sempre viu
entre la multitud.


De vegades
m'enfonso en la
pròpia profunditat.

Si fos un element
voldria ser mar.


Una actitud,
aigua i sabó...


Un menjar,
nascut de la terra
sense passar pel
laboratori... de
cap multinacional.


Una paraula,
ramitse...


Una beguda, aigua,
un estimulant, cafè.


Una purificació,
el foc.


Mancances:
absència,
carícia,
besada,
rosada,
flor
-amb pètals-,
pluja,
somriure,
plaer,
pa tou,
aire net,
tu...

Sobrances:
Violència,
agressivitat,
poder,
contaminació,
religió...,
deixalles,
càncer,
armes,
polítics,
falsedat,
la creu...


Ara:
oseb els teus sivall
amb la parsimònia
del temps al
garbell d'un rellotge
de sorra.


Del rosari
en fem un collaret...


Al dibuix de viure
tu i jo hi posem
llum i ombra,
paper i color.




onatge

Comentaris

  • Profund.[Ofensiu]
    lagavinadelfar | 21-12-2008 | Valoració: 10

    Sense additius, sense sinònims. Tot en primera persona i a pròpia pell...

    lagavinadelfar

  • ][][][ MOLT BON NADAL! ][][][[Ofensiu]
    Tere SM | 21-12-2008

    "Una paraula,
    ramitse..."

    "Ara:
    oseb els teus sivall"

    I no puc evitar preguntar-me perquè, en un poema farcit de tristeses i de conformismes, amagues entre jocs de lletres les paraules plenes d'esperança.

    M'ha agradat el teu poema. És trist, molt trist de vegades, pessimista fins i tot ("una actitud, aigua i sabó..."; no tot deu ser digne de ser esborrat...), però es nota treballat, sentit, i arriba a l'ànima.

    Un plaer haver-te conegut!




Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

847 Comentaris

335973 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com