VACANCES D´ HIVERN

Horabaixa de darreries d’hivern. En Marcel assegut a la terrassa del bar arran del passeig marítim, una cervesa i un llibre davant seu. Una lleugera brisa fa moure els pocs cabells que té. Pensa que en tota la seva llarga vida setanta nou anys complerts, no ha pogut mai desxifrar quina mena de vent bufa, no sap si es gregal, tramuntana, llebeig o garbí, el que mou en aquest moment les fulles de les palmeres, curulles de dàtils, això si que ho sap, les del passeig.

Amb nostàlgia recorda que aquí mateix la seva dona Encarna, li agradava llegir Josep Carner i a vegades inclús li recitava algun tros, que ara ve a la seva ment.
< PER UNA VELA EN EL MAR BLAU, MON COR DARIA, PER UNA VELA EN EL MAR BLAU, CEPTRE I PALAU> . Ell llegeix un llibre de Maria Carme Roca, L’enigma Colom, que també parla de veles, i així recorda els dos, Carner i l´Encarna, ell els troba sinònims els mots.

Encarna ja fa cinc anys va traspassar i ell torna al destí turístic de vells. A vegades es pregunta perquè ve al Hotel vora al mar, on es ple de vells com ell? Si això per un canto l’entristeix.....

En Marcel ve per alliberar-se dels fills, de les seves recomanacions, de les dietes pobres en sal, de la preocupació que senten per el seu cor, que ja no batega com hauria de fer. Per ell es transgredir i per ell transgredir es sinònim de vida, no te cap penediment de res. Es diu, soc senil però encara no soc mort¡

Aquets dies endrapa tot el que pot, beu el que li ve de gust, no passa res si es dolent pel colesterol, o els dolços van malament pel sucre i si fa un tallat amb una mica de rom la jove no el mirara amb reprovació com a casa. I que que si faig un pet com una aglá es diu ???

I per la nit si li ve de gust ballar, ballarà encara que li faci mal el maluc,
I si la iaia es simpàtica i vol alguna cosa mes també. Pot ser el seu últim ball o la seva ultima il•lusió. Per això m’entres el cos aguanti , no deixarà pas les Vacances d’hivern.
Es llibertat es diu a si mateix.