Cercador
Va, que feia temps que no em posava tendre...
Un relat de: Orgull_de_classe- Compartir:
Mirava el terra
Caure la pluja suaument, sobre les pedres....
Posades correctament...
L'una, al costat de l'altre...
A estones pensava que hi feia alla...
Altres estones l'hi feien compendre...
Tot i que mentre l'esperava....
Em creava un relat mental xop de pluja destilada...
Eren set les avies que no apartaven les seves mirades...
Eren set, que només feien que mirar-me...
Set, magnífic nombre....
Les vides d'un gat...
Els anys de penombre...
Aviat es faria fosc
Però sense desesperació seguia esperant
Feia7 anys que li van eixugar el cor
I una pluja maligna l'hi havia tornat a mullar...
Comentaris
-
sempre esperant[Ofensiu]laura lara martin | 12-01-2006 | Valoració: 8
Una de les coses més meravelloses que tenen les tempestes és mullar-te quan plou.... la gent et mira com si estigueres sonada ( sobretot quan portes el paraigua a la ma, seguint la insistència de la mare), però eixa pluja, eixes gotes d'aigua que rellisquen la teua cara...
Potser, a voltes, baix la manta d'aigua que cau pel nostre rostre, cavil.lant sense parar, no fem altra cosa que esperar....
M'ha encantat!
l´Autor
95 Relats
197 Comentaris
92174 Lectures
Valoració de l'autor: 9.47
Biografia:
Deixada, desendreçada, neta i despentinada.(sé que t'agrada)
(Neceessito només una cosa.)
SAGRESTA'M(ara)
titeretea@hotmail.com (mail)