ÚNIC

Un relat de: Rafaelmolero
ÚNIC
La paraula únic, un gran dilema.
Si la reflexiones amb un bon sentit...
em preguntaria... Qui és l’únic en l’univers?
Solament pensant la meua existència:
Com he nascut? D’on vinc?
On estava abans de nàixer?
Realment el singular que hi ha
i no té ni principi ni fi és Déu,
això és insòlit per a l’home
i cantussege de quan en quan
la meravella de ser l’únic
i així faig el meu esbargiment
que compleix l’emotivitat
del frenesí de d’incertesa
de la persona humana.
Ser perpetu i etern com la definició
de la paraula únic és discernir
que hi ha sens dubte alguna cosa
superior a l’ésser autèntic.
21de juny de 2013

Comentaris

  • Rafael[Ofensiu]
    Gabriel M. | 26-06-2013

    Tots tenim els nostres dubtes existencials.
    Aquests són originals i m'han agradat.
    Una abraçada.

l´Autor

Foto de perfil de Rafaelmolero

Rafaelmolero

164 Relats

178 Comentaris

89992 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitat
Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.