Una petita reflexió

Un 12 d'Octubre et despertes,
amargada, fustrada i irritada,
com cada any.
Però resulta, que aquest, encara és pitjor:

Et despertes, amb una voira espesa,
després d'una nit de festa.
I ni te n'adones del que t'estan dient,
i encara menys, en les conseqüències.

Camí de casa, comprens el que ha passat,
i t'arrepenteixes de no saber parlar,
de pensar massa tot allò que diràs,
poder perquè sempre tinc por,
al que, justament, ha acabat passant.

Però resulta, què per no parlar i dir el que sents,
encara la cagues més.
I et sents més insignificant
ara que saps que tot s'ha acabat,
i que no hi ha forma de tornar al passat.

M'agradaria haver estat capaç de vèncer la por,
d'obrir-me, i com diuen els Obrint Pas,
de trencar amb els murs que ens separaven a mi de tu.