Producte de l'insignificància..

Un relat de: ziania

Quan un es sent tant insignificant,
com per voler estar a deu metres sota terra,
per voler anar a una illa deserta,
o per plorar i no parar en tota una nit,
t'adones:

Que cada cop que erres,
et sents més minúscul i petit,
et fas més vergonya de tu mateix,
et sents més brut i impur;
i decideixes no tornar-ho a fer.
Per acabar, qui sap, tornant a caure amb la mateixa pedra.

Llavors et sents angoixat, trist i decebut,
et sents, com quan de petit queies a l'hora d'esbarjo,
i t'asseies a terra a esperar que algu et vingues a consolar.
Però tot ha canviat, ara ja no caus amb pedres,
ara caus amb lletres, paraules o frases.
I amb el temps aquestes lletres es fan muntanyes,
muntanyes que et separen de tu mateix.

Comentaris

  • continua![Ofensiu]
    niqmad | 05-11-2005

    Mira, coses que passen, treballant m'he recordat de la conversa d'anit... entre got i got. I t'he trobat. Felicitats, continua escrivint, no paris!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: