Les pors d'una nit de lluna plena.

Estic confosa,
no sé que vull,
tinc por o no ho vull?

Jo vull viure,
descubrir món,
potser al teu costat
o en companyia del meu escut:
la solitut.

Em pots titllar de covarda,
tot i saber que vull estar amb tu,
però sempre penso en les conseqüències,
poder per les males experiències.

No vull caminar per correr enrrera,
si he de caminar, vull fer-ho bé:
seguint el vent i composant la partitura
que tots dos anem formant a cada moment.

Però primer, ens hem de descobrir;
i poder llavors, començarem un nou diari,
transformant a cada pas,
els anteriors en paper mullat.