UNA D'INDIS I DE TROLLS

Els 4 indígenes varen sortir de la llar i varen anar al bosc amb les eines a fer llenya.El més vell de tots al capdavant explicava com havien sigut abans les coses, tota aquella bona entesa i el bon fer dels homes i les dones tenia més respecte, aptitud i enteniment.Ara hi havien masses odis, rancúnies i interessos, la blasfèmia, l'absurditat i la mediocritat d'alguns individus que malmetien l'esperit de la comunitat.
Els altres tres, més joves, escoltaven amb atenció les paraules del xaman i feien preguntes amb prou coneixement com per a compartir llargues converses amb ell.El camí es fa ràpid entre converses i al cap de llarga estona de caminar vora riu,varen veure a la seva esquerra uns avellaners mig tombats.La força de la natura els havia portat a la mort i els indígenes agafaren, els estassaverders i netejaren la zona. Ella va agafar la destral catalana i amb dos tocs, un pas, un canvi, un toc i un altre toc va tenir el tronc al terra. Silenci i admiració per part dels altres. Mentre els altres dos tallaven els seus troncs, el xaman va ajudar-la a desvestir el tronc del fullam.
Tots junts varen pel.lar els altres dos troncs i un quart. Agafaren les eines i arrossegaren els troncs carregats als seus lloms, a l'espatlla just a tocar del cap. Tant sols el so del tronc arrossegant-se a les seves esquenes interrompia el més absolut silenci entre ells.Ni una sola bèstia innombrable aconseguiria aturar-los o fer-los dir el més absolut.
Finalment arribaren als seus nòmades tipis i descarregaren els troncs per a tallar-los i treballar-los durant tota la nit a vora del foc.De bon matí menjaren un cruixent peix sec i enprengueren el viatge. Durant dies i nits creuaren rius, valls i muntanyes fins que finalment trobaren els trolls que els havien comentat i menyspreat, tragueren les seves estaques i els hi clavaren als dits de les mans i els peus.Tornaren a casa i meditaren els seus textos com sempre havien fet sense importar-los puntuacions i comentaris desencertats.