demà

Tantes sensacions, tants moments, records i vagues tresors tots reciclats, venuts, compartits, bescanviats, descartats i atorgats als nous propietaris.Entre ells, quedarà el pes i la consciència d'allò necessàriament expendit dels seus braços.
Poques coses es guarden en el seu petit món; la majoria repartit i regalat en un procés breu, de pocs dies.No preocupar-se per excessives coses i assegurar-se totalment de no deixar res per vell.Tot el que ell havia posseït i enmagatzemat en la seva vida s'esvaia. Es regalava somrient al nou projecte, la nova via, la possibilitat real d'un somni de pau interior.Girar full, tornar a començar i somriure, ja que no ha estat res.Sense ni esma per la por, va arribar la seva evolució.
I perquè no tenir tothom la possibilitat de transgiversar-ho tot plegat?