Una ampolla de wisky

Si. A vegades costa molt de dir les coses. Per a mi, abraçar algú especialment desitjat, seria bona collita. Cada dia veig més clar que la vida és una pel.lícula de dibuixos animats, jo no hi participo. Em clavo la cybernètica i el progrés al cap. És que no vull ser decadent. Èticament, no sé si ho estic fent bé, però tinc un guia dins meu que no em deixa escollir: el molt imbècil es passa el dia donant-me ordres. No sé fins on collons vol arribar.
Per mi és molt difícil aconseguir que una tia em faci cas. Sóc extremadament tímid. No tinc futur.
Estimar... :Quantes vegades hem sentit a parlar-ne i també ho hem fet nosaltres mateixos amb alguna persona... però sobretot això ronda pel cap, clavant i curant punyalades. Segur que n'hi ha milions i milions, per no dir un nombre incomprensible que arribi més enllà dels límits de la raó prolongada a l'infinitum sacratum awernatum, el bosc citat pels poetes del món sisè en un llibre cremat fa nou mil.lenis que, deien, indicava on era la capital,la ciutat, l'unica, la nostra i de la qual nosaltres som els esclaus. L'amor no és cec, ho som nosaltres. Només milions i milions?