UNA ALTRE FOGUERA

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Sempre que arriba Sant Joan la Maria no pot deixar de pensar en la prometença que va fer a una dona del poble de Lledarat d´ajudar-la . Fins al dia d´avui mai ha tingut el valor de fer-ho. Potser no ha cregut massa en les paraules i la historia que li va explicar , potser ha tingut por o potser solament mandra, la Maria no ho sap, però si que sap que algun dia tindrà de fer-ho ella es persona de paraula i li va donar la seva.

Tot va començar un dia molt xafogos que pel seu treball d´inspector d´ assegurances se la va requerir a una casa de Lledarat. La Maria el poble li agrada el troba bonic quasi a la falda del Montseny. No ho sap ben bé com explicar però sent una energia positiva que l´envolta quan el visita.

Aquell dia la Maria va deixar el seu cotxe a l´ombre d´un arbre centenari que creix en una plaça i es va encaminar a un estret carrer de llambordes, la calor es feia sentir molt i com que eran les tres o les quatre de la tarda no es veia bitxo vivent pels carrers. A l'arribar a la casa en qüestió va trucar la porta, li va agradar la rotllana de ferro forjat que feia de picador i la porta antiga i massissa , era una casa de poble de pedra molt antiga, ho va veure escrit en el llindar de la porta en numeros romans que li va costar una mica descifrar, ja que la pedra era una mica salinada i borrosa però va intuir que deia 1666, caram va pensar sí que té anys!

Una dona de mitjana edat li va obrir la porta i va veure portava la mateixa brusa blanca sense mànigues que la seva i uns pantalons texans molt similars. La Maria es va dir que no compraria mai més res a les parades de Vic, aquella brusa era molt barata i la va comprar en un impuls no feia gaire.

La dona la va mirar de dalt a baix i la va fer passar a una saleta a on hi havia la mare de la dona fent ganxet. Després de les salutacions es varen asseure les tres en una taula i es varen posar a xerrar. La Maria els va anar resolent tots els dubtes que tenien en la seva assegurança , les dones assentien i semblaven satisfetes, eren coses tècniques que elles no podien saber i ella amb molt de gust els hi va explicar. Va ser una conversa distesa i amable. Quan la Maria ja volia aixecar-se i marxar es va sentir un gran tro. Les tres varen mirar per la finestra i van veure que mentre parlaven el cel s´havia fet fosc i una tempesta d´estiu començava a caure amb força.

La dona li va dir que esperes una mica, les tempestes d´estiu no solen durar a Lledarat i a part de tot això li volia comentar quelcom que no sabia per on començar. La Maria es va mirar la dona, li va somriure i va dir, doncs va digui el que hagi de dir, jo l´escolto, ella pensava que era referent a la pòlissa d´assegurances.

La dona li va començar a dir que havia vist que vestien igual. Si va fer la Maria, de la plaça de Vic. Jo també va dir la dona. Però tenim més coses en comú les dues ens anomenem Maria i potser les dues varem néixer un dia en concret d´agost de l'any 19.., La Maria quasi va fer un bot , li havia endevinat exactament el dia i any del seu naixement.
- Com ho sap va preguntar?
- Doncs mira ho he vist als teus ulls, si parlessis amb qualsevol del poble et diria que aquí de sempre han dit es casa de bruixes.

La Maria es va mirar fixament a la dona i va dir. Jo no hi crec en bruixes. Jo tampoc va dir l´altre Maria però la mare diu que ho som.
L´àvia que fins al moment no havia dit gran cosa es va mirar la Maria i va dir, ho pots ben creure, endevinem coses, entenem de plantes i beuratges , a part de tot això una nostre abans passada la varen cremar a una foguera per bruixeria. La meva filla va consultar documents al poble al ajuntament i exactament dos-cents anys després el mateix dia que va morir va néixer la meva filla. Diu que la bruixa abans de morir ho va profetitzar que naixeria la nena i que tindria poders especials. També va dir que una dona nascuda exactament el mateix dia podria ajudar a l´altre.

En aquell moment la Maria ja tenia el cap com un timbal. Ajudar a fer que ?, va dir
A apagar la foguera va dir la iaia.
-Quina foguera?
-La que crema la Nit de Sant Joan en el mateix lloc exacta que va morir la dona, molts l´han vist si han acostat i en ser allà no hi havia res.
I vosaltres l'heu vista? va preguntar la Maria.
Si , varen dir les dues. Però sols dues dones nascudes el mateix dia i proveïdes d´aigua beneïda poden apagar la foguera per sempre més. Ens vols ajudar?

La Maria com que no en creia ni un borrall va dir. Val si sols és això i si no teniu pressa, algun Sant Joan vindre.

Com que havia deixat de ploure es va empescar una visita urgent es va acomiadar de les dues dones, amb la promesa de què les ajudaria. D´això deu haver passat ben bé cinc anys i mai ha tornat a casa les dones.

Un dia amb una persona de Lledarat va parlar de les dones i la seva estranyesa va ser que li varen confirmar que hi deien a Cala Bruixa i que sí que la foguera es podia veure des de feia més de dos-cents anys la Nit de Sant Joan i que mai ningú havia trobat restes de foguera, sols la resplendor de lluny. Llavors la Maria va pensar que havia donat la seva paraula i que la tindria de complir. Potser aquest Sant Joan ho faci, ella no creu en bruixeries no li costara gaire acompanyar la dona a les dotze de la nit amb una mica d´aigua beneïda, l´altra Maria ja deu saber el que és té de fer, ella no creu en aquestes coses però té curiositat de veure com acaba tot això.

Comentaris

  • Ohhhhhhh[Ofensiu]
    Karin | 28-06-2017 | Valoració: 10

    LLEDARAT oi ?. Es un poble amb gent singular, la historia es creible

  • Taradell[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-06-2017 | Valoració: 10

    Entre els deu i catorze anys vaig participar en unes colònies organitzades per un professor de l'escola, fill de Taradell. Sempre ens explicava històries de por, de fantasmes, de bandolers i de baumes fantasmagòriques. Deu ser que la Plana de Vic, la proximitat del Montseny i les Guilleries fan prémer la imaginació. Taradell (perdó, Lledarat), una abraçada!

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

288 Relats

887 Comentaris

122521 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu esta ple d' histories..
Per mi es un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits fets amb tot el meu cor. Moltes graciès per la vostra gentilesa.