Un sonet per l'atzar

Un relat de: joanalvol

Una mena de sac descomunal
s'aboca des de dalt arreu la terra
la justícia és la brossa i la desferra
disfressada de bé i de moral.

Del sac, un rol per l'espècie animal,
per l'home un d'especial ben ple de nyerra
màscara que el cobreix, així quan erra
ningú no el pot fer culpable de cap mal.

De l'atzar hom rep la papereta,
de la mà morta poca o molta raó
tant l'hi fa a qui toqui la butlleta.

L'home, sense llei, a l'immòbil graó,
sense alè, sense sang de profeta
viu poca vida morint sense saó.

Comentaris

  • Un sonet per l'atzar, efectivament[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 19-06-2008 | Valoració: 10

    però no pas un sonet per atzar, això res de res!!! Perquè d'entrada, un sonet requereix lectures, relectures, meditació i ajuda de diccionari, I tot això, per atzar, res de res: com a mínim ha d'haver-hi la voluntat d'escriure, la inspiració i la dedicació necesària per tal de perfilar-lo.

    Amb una estructura i rima sil·làbica perfecte (ABBA, ABBA, CDC, DCD), la composició té, a més, la virtut de preservar l'essència del missatge original (queda molt espiritual, dit així, però crec que ja m'entens). Quan l'estructura és molt pautada, el missatge pot sortir-ne mutilat i el resultat pot ésser incoherent o contradictori. Res de res, en aquest cas: les despulles de la vida a la primera estrofa, l'egocentrisme humà a la segona i la força de l'atzar als dos tercets. Una força, la de l'atzar, que ho pot vèncer tot, àdhuc l'egocentrisme humà.

    Gràcies per tots els teus comentaris, Joan!!

    Salut i lletres,

    V.