Un senyor ha d' anar sense ronyes.

"Un senyor ha d'estar ben net i perfumat, sense ronyes " va exclamar Caius Màximus quan , després d' una viatge a la capital de província , s'observà les cames brutes de fang , polsosos els peus , les aixelles pudentes i el cabell llardós . Va cridar l' esclau domèstic perquè li preparés un bany calent. Antoninus, quan el veié pel corredor, recordà el pa florit que engullia per esmorzar, la sopa bruta del dinar i els rosegons secs escaldats del sopar que s' empapussava mentre sentia a dalt les lluminàries de les festes i les músiques de cada vespre .
Antoninus dorm arraulit a la pallera ( amb les rates cuallargues que salten i se li passegen pel cap i el desvetllen en la fosca ) mentre que el senyor descansa sota llençols brodats amb una esclava joveneta en una de les dotze cambres que té la seva mansió agrícola.
A la banyera , amb aigua tebieta , la vella serventa l'esfrega amb energia amb essències perfumades. Caius Màximus acluca els ulls mentre ella li fa massatges enèrgics a la nuca i les espatlles . Quan una esclava jove, entra atorrollada, i aboca una jerra d' aigua bullent , Caius Màximus crida : " Què has fet, animal ?
S'incorpora , dret i crida : foteu-li deu assots per voler escaldar l'amo !
Sent , al pati porticat, les deu fuetades sobre l' esquena tendra de la noia que aixeca els talons a cada vergassada. Caius Màximus l'observa amb un evident, profund i electritzant plaer.
Quan descansa al triclinium embolcallat amb tovalloles, ullcluc , els braços deixats anar, els esclaus imaginen la venjança que han covat llargament .
La sala deserta. La cambra silenciosa. L' amo estirat bocaterrosa. A un senyal convingut, l 'agarren desprevingut pels cabells, l'acollen enrera i el comencen a ostiar: l' un, li venta mastegots a la cara, l' altre, batzacades al pit, un tercer punyades al ventre i el més reconsagrat, li pega cops de genolls als ous . Hi ha una serventa que li ascla el pal de l' escombra a les costelles. No paren fins que el senyor, després de xisclar esparverat queda quietet, estamordit , desmanegat sobre el terra . Amb el cap baldant.
Antoninus li ausculta el cor : no batega ; li mira els ulls : es tanquen ; veu el cos ple de sangtraïts i cardenals. "És mort", es diu, esverat i paorós.
Els esclaus de la mansió , quan senten la notícia, criden, exulten i boten d' alegria . Salten les tanques i parets , fugen furients. Hom els pot veure : pares i fills, homes vells , germans concos, dones i velles, pels camps de vinya, pel camí vorejat de llorersr, cap a la serra, cap als garrics, cap als camins , els cingles i les ciutats llunyanes, disposats per una vida nova. Sense mirar enrere. Escapant a un destí feixuc.
Les altres esclaves fidels i els domèstics més fidels , quan, corrent pel llarg passadís, el troben tan nafrat i sangonós, el tapen amb mantes calentes, criden el metge i a son germà , Adrianus, el venjatiu; a poc a poc , l' amo, Caius Màximus, reviscola.
Dorm. Cova la venjança. Conversa amb son germà , l'implacable.
Furiós, amb la cella dreta alçada, Caius Màximus escriu cartes demanant ajut als altres senyors , escriu missives al Senat, escriu edictes per les viles cercant els esclaus rebels. Rep una entusiasta ajuda dels altres amos de terres i ramats. Compungits , imaginant que ells mateixos poden ser esclafats per la revolta d' esclaus, s' apliquen a perseguir els indòcils . Tots reben amb espant les cartes de Caius Màximus exposant la tunda que ell ha rebut. Llavors , amb mala bava calculada , pren un a un , els esclaus fugits . Els caça i els penja, d'un en un a l' entrada de la vil.la. Els capitostos més agressius són esquarterats a l' entrant de la propietat, on giren els carruatges i s' aturen els vianants , tapant-se el nas per no ensumar la piltrafa humana penjada : ossos a sol i serena. Així, els esclaus capturats van estar voltats de mosques i de plens de ronyes fins que el vent se n' endugué la pell i la memòria.