Collons , que bé que estic amb tu !

20 d'agost de 2004

Estimada Mercè,

Aquesta tarda t'he escrit una carta massa a cop calent. Perdona'm. Ja saps que periòdicament passem males temporades amb la meua dona. Sobretot en les vacances , quan la convivencia és més intensa . No follem gens. No sé si és un tema massa literari ( el malestar conjugal dóna per sainets i drames però costa pujar la temperatura moral d'aquests relats) .
Un amic em diu que penso massa en les coses - i això si que és literari. Ell diu que les coses són més directes i clares . Jo hi penso massa, afegeix.Jo no puc viure el món sense la literatura

Els fets són aquests : te'n recordes de la magnífica pel.lícula de Kubrik que es diu Lolita basada en la novel.la més famosa de Nabokov ? Te'n recordes de quan la senyora grassa batxillereja els papers del professor que està perdudament enamorat de l'adolescent . Xafardeja i descobreix què pensa d'ella i de qui està enamorat de veres . Recordes l'escena? Nabovok potser es va inspirar en els papers privats que Tolstoi s'amagava a les botes perquè la seua dona no els llegís . Aquest sí que és un assumpte literari !

Doncs aquesta setmana passada vaig descobrir per atzar uns papers privats de la meua dona . No estaven especialment amagats. Buscava uns papers de colors i els vaig trobar escrits dins d' una capsa . Em vaig quedar veient visions . Parat . Els vaig rellegir diverses vegades. "hem de recordar aquella tarda molts dies . Hem de guardar en la memòria els nostres cossos i la teua rialla fresca " Vaig quedar de pedra . "T' estimo , amor des de el primer dia que et vaig veure , sempre t' he desitjat. Sempre , si fossis més a prop " Ostia, descobrir una carta d' amor apassionat i fort de la meua dona ha estat una batzacada per mi. Un home li havia trucat i li havia escrit un email presentant-se com un amor de joventut . Trenta anys- trenta !- després tornava a trucar a la porta en forma de cartes d'ell que ella li responia amb foc i passió . "pensaré en el teu cos i en tu , amor " I jo vaig llegir dues cartes de la meua dona en què pràcticament se li declarava d'un amor complet i profund. "Que bé que estic amb tu , collons ". Aquella frase em ballava pel cap.
No vaig saber com reaccionar. Allò era diferent als problemes conjugals nostres que jo , racionalment , comprenc que estaves lligats a les dues famílies distintes a què pertanyem. Són dues maneres completament distintes d'entendre l'amor.Ella concep l'amor com una dedicació completa i amorosa . Ella vol ser la reina sempre. Vol ser admirada i cuidada . Vol ser estimada pel que ella és. La seua família forma part d'ella. Per contra jo sóc més solitari. Concebo l'amor com una cosa que canvia i que no ha de consistir bàsicament en dedicar-se en cos i ànima a l'altre i pot madurar en el sentit de buscar coses noves que no estaven en el nucli familiar: per exemple la passió per la literatura o el caminar o l'art o la música . O el que sigui. I el que per mi és més dolorós : són dues famílies contraposades i enemistades de manera latent . Això sí que és literari ! Som com dues famílies rivals : mon pare no va pair mai el seu pare, que titllava de gandul . . El nostre matrimoni arrossega aquesta desgraciada herència d'odi. I jo arrossego els prejudicis de la meua família. Volien una altra noia per a mi. Volien algú que continués el negoci familiar . En tot cas mai els va caure bé la família de la dona . M'entens ? M'explico ? Com el Romeu I julieta però sense sang sinó amb mala llet sempre latent però emprenyadora.
A mi em sap greu tenir una herència d'odi. ¿ jo no sóc racional ? perquè he de perpetuar aquest odi cap al seu pare , que no puc pair ?
En fi , Mercè , un bon embolic. El resultat és que ella se sent infeliç i disgustada i per això busca altres homes que li vagin darrera. I diu que està" estupenda" .
Però tornem a la història dels papers privats, de les cartes d' amor : els vaig amagar com una mena de testimoni de la meua perplexitat i del seu estat d'ànim nou. No m' ho creia. Era una nova òstia de la vida : com podia creure que la meua muller se n'enamorés d'un altre home i que , a més, donés una versió distinta dels fets. Públicament deia que se'n reia d' aquella situació ( què ve a buscar aquest ? , deia i ho contava com si fos una anècdota ) , però jo ja sabia que no era veritat. Estimava un altre home i li escrivia cartes d'amor! "Collons que bé que estic amb tu ! "li deia . Com estimo el teu cos !. El teu cos i el meu cos !"

Al cap d'un dia ella, capficada, va preguntar pels papers comprometedors que va trobar a faltar i me'ls va trobar amagadets al cartipàs d el'estudi . Se'ls va quedar de nou. Van desaparèixer. I jo vaig quedar novament perplex . Ara tots dos sabíem el seu secret. El seu amor secret i poderós . Jo sabia que estava enamorada d'un altre ( i que l'havia vist i probablement havia estat amb ell i ho desitjava ) Jo em sentia buit quan baixava les escales amb els fulls a les mans .
En fi , Mercè , si no fos tan impressionat seria una novel.la increïble . Però Mercè , què he de fer jo ? Tant de bo no hagués llegit res !
Li he de preguntar si és veritat tot allò o què ?

Una abraçada,

Salvador Luna

PS Escriu-me , si us plau , i explica'm què faries tu en el meu cas . Jo estic fet un embolic i em convé la teua opinió.