Sinceritat última .

Un relat de: Isabel Muntaner

SINCERITAT ÚLTIMA.

La jove periodista acabava de començar la primera ratlla d' un article sincer del tot : pretenia afluir-hi la sentimentalitat intensa, pura i líquida .
Els amics de la redacció li deien, amorrats a la pantalla de l´ordinador, que no s´hi entenia res de res. La periodista sentimental, però, s'hi rebregava a tot estrop .
L´última ratlla, especialment óssea i punxeguda, se li va entrebancar a la gola i , pàl·lida , sense poder inspirar , va expirar sense dir ni un trist "ai" ! .


Comentaris

  • el pinyol de la sinceritat... ai![Ofensiu]
    Isabel Muntaner | 20-07-2007

    Moltes gràcies ! Sincerament ...

  • m'ha agradat[Ofensiu]
    ANEROL | 20-07-2007 | Valoració: 10

    l'esforç últim, i profundament tràgic d'expressar el més sincer

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    ginebre | 15-07-2007

    aquest microrelat.
    Està molt bé!

l´Autor

Isabel Muntaner

21 Relats

35 Comentaris

35245 Lectures

Valoració de l'autor: 9.31

Biografia:
Vaig nàixer al sud del pensament. Entre el riu Segre i el riu Cinca. La meua vila està dalt d' un turó des d' on s'albira els Monegres . Vaig estudiar en una escola que va construir la República , en un institut que va construir la dictadura i en un convent barroc. Mai no vaig distingir la meua ànima dels vestits i robes que m' anava posant, a poc a poc, al cap dels anys. He treballat la terra i he enfornat pa. La fresca de l'escola em protegia de la solana. Ara em col.loco el nas de bufó i el barret de pintor que ja no pinta sinó jardins geomètrics. Estimo les bromades i els cants dels rossinyols He cremat el meu carnet d' identitat però el rastre de la meua antiga identitat em persegueix com una ombra.